Sota la protecció de la treva de tres dies, els habitants de l’àrea rural de Khuzaa, al sud de la franja de Gaza, queden consternats en tornar a casa seva. Emmudits, observen el panorama apocalíptic d’un paisatge dominat per enderrocs. Pràcticament no ha quedat habitatge a peu: les bombes i granades israelians han arrasat pràcticament amb tot.
La localitat es troba a només 500 metres de la frontera amb Israel. Quan va començar l’ofensiva terrestre el 17 de juliol, la majoria dels seus 10 mil habitants van fugir. Quatre dies després, Israel va començar a bombardejar sistemàticament el lloc.
El 23 de juliol es van registrar intensos combats entre les tropes israelianes que avançaven i milicians palestins, segons van relatar els mitjans israelians. Alguns centenars de civils que encara eren al territori de combat es van veure atrapats.
Supervivents que finalment van poder fugir durant el tiroteig israelià acusen l’exèrcit d’aquest país de cometre crims contra la població civil. Entre ells es compta Said Mohammed Nayar, de 30 anys d’edat.
“El 24 de juliol al voltant de les sis del matí els israelians ens van instar a sortir de les cases i fugir”, dóna el seu testimoni.
“Formem un grup i ens vam posar a caminar en direcció a la localitat veïna de Bani Suhaila. Aleshores, els israelians van cridar que ens aturéssim i nombráramos algú que pogués parlar en el nostre nom”.
El seu pare de 60 anys d’edat, Mohamed Ahmed al Nayar, es va reportar, en el seu caràcter d’un dels majors del grup. Però posteriorment els soldats el van matar a trets, assegura Said Nayar.
Segons diu Said, des del matí del 24 de juliol ja no hi va haver combats. Cap dels que fugia portava armes. Era impossible que aquest grup de persones desesperades fos pres per una tropa militant, assenyala. No obstant això, sota les actuals circumstàncies és impossible investigar la seva denúncia.
El portaveu de l’exèrcit israelià Arye Shalicar no pot manifestar-se sobre aquestes acusacions concretes. “En general vam fer tot per evitar morts i ferits entre els civils”, ha declarat.
Però un gran problema per a les forces israelianes va ser que els combatents del grup radical islàmic Hamàs es van amagar una i altra vegada entre civils i van abusar d’ells per als seus objectius, indica.
Mentrestant, l’organització defensora dels drets humans Human Rights Watch (HRW) va documentar casos similars registrats entre el 23 i el 25 de juliol a Khuzaa, en què soldats israelians van disparar contra civils que fugien.
Per exemple, el matí del 23 de juliol, un grup de 100 palestins que s’havia amagat en una casa va ser comminat a sortir d’allà.
Quan el primer d’ells, Shahid Nayar, va sortir amb les mans en alt de l’edifici, un soldat israelià va disparar i el va ferir de gravetat a la mandíbula.
“Els atacs deliberats contra civils que no participen en els enfrontaments constitueixen crims de guerra”, assenyala l’informe de HRW sobre Khuzaa.
Aquest dimecres se seguien retirant cadàvers de la runa.
Els que van tornar estimen que en total podrien haver mort unes 200 persones. I els palestins posen en dubte la necessitat militar d’atacar sistemàticament Khuzaa, matant a persones en les cases bombardejades.
La majoria dels habitants de Khuzaa són camperols que pertanyen al molt ramificat clan palestí Al Nayar. Cultiven verdures i cereals i molen farina. Ara estan davant no-res mateixa: no solament els seus habitatges van ser destruïdes per alguna cosa similar a un terratrèmol, sinó que també els camps i les oliveres van ser arrasats pels bulldozers de l’exèrcit israelià.
L’oncle de Said, Ashraf al Nayar, també està completament en la ruïna. Del seu taller de reparació de camions queden només runes. Davant de les restes de la casa veïna es troba asseguda una dona que se les arregla davant d’un foc. “S’enforna pa”, explica Ashraf al Nayar. “La vida ha de continuar”.
Font: La Jornada – Mèxic desde palestina.org