Per què la conferència d’ajuda a Gaza va ser una farsa

 A l’hotel JW Marriot, de cinc estrelles, situat a les sorrenques afores del Caire, on les habitacions costen entre 210 i 600 dòlars la nit, el vestíbul estava a vessar. Joves treballadors, vestits amb vestits de tons neutres, atenien afanyosament i amb certa agitació als agents de la seguretat egípcia, alhora que, de tant en tant, podia veure-se’ls cara a cara amb Tony Blair o Ban Ki-moon. 

 Nens palestins asseguts en una finestra d’un edifici parcialment destruït d’Al Tufah, a l’est de la ciutat de Gaza. (Foto: Mahmud Hams / AFP / Getty Images 

 

Algunes de les persones més poderoses del planeta van assistir a la conferència sobre la reconstrucció de Gaza durant el cap de setmana. 

 Tots els assistents van considerar que l’esdeveniment va ser un gran èxit quan, diumenge a la nit, el ministre noruec d’Afers Exteriors Borge Brende anunciar que els estats del món s’havien reunit 5.400 milions de dòlars per reconstruir la franja de Gaza, després de la devastadora ofensiva israelià de set setmanes de juliol i agost. 

 El govern palestí havia demanat 4.000 milions de dòlars (malgrat haver estimat, amb anterioritat, que el cost total de la reconstrucció arribaria als 8.000 milions de dòlars), de manera que la xifra final, més elevada, es va anunciar a so de bombo i platerets . Els ministres d’afers exteriors sacsejaven les mans-i, per descomptat, la de l’amfitrió de l’esdeveniment, el president Abdel Fatah al Sisi- i es congratulaven mútuament per la seva gran generositat. 

 Però les xifres són enganyoses. Aquesta conferència, com altres del seu estil, va ser bàsicament una farsa. Si fem una mirada més atenta als números, comprovarem que una comptabilitat creativa consisteix a donar la impressió d’un treball ben fet. 

 Per començar, bona part dels 5.400 milions de dòlars no es destinaran a la reconstrucció de Gaza. Molts països van incloure en les seves contribucions els diners que ja havien promès a Palestina, en la seva totalitat, des de principis d’any en concepte de la rutinària ajut econòmic. 

 “Has de llegir el títol [de la conferència] amb molta atenció”, va dir Tor Wennesland, ambaixador noruec a Egipte. “Conferència del Caire sobre Palestina: Reconstrucció de Gaza” sembla deixar oberta la porta a aquells diners que ja s’havia assignat a la resta dels territoris palestins. 

 En altres paraules, una bona part de l’ajuda no són diners que s’hagi reunit recentment per a la reconstrucció de Gaza. En realitat, la conferència de diumenge no va ser, en aquest sentit, més que un anunci d’alguna cosa que ja havia estat anunciat, el lliurament d’uns diners que ja s’havia lliurat. Dels 5.400 milions de dòlars que va proclamar Brende, només 2.400-2.700 milions van a destinar-se a la reconstrucció de Gaza. I, a més, segueix sense estar totalment clar quina part d’aquesta quantitat és realment nova i quina part ja s’ha gastat. 

 

El ministre egipci d’Afers Exteriors Sameh Shokri estreny la mà del secretari d’estat dels EUA John Kerry. (Foto: Khaled Desuki / AFP / Getty Images 

 

Estats Units, per exemple, va anunciar el lliurament de 414 milions de dòlars als palestins en concepte d’ajuda. Però d’aquesta quantitat, almenys 118 milions ja s’han gastat des de l’ofensiva israeliana d’aquest estiu i només 75 milions són realment una ajuda nova per a la reconstrucció de Gaza. 

 Aquesta és una pràctica corrent en aquest tipus de conferències, on bona part de les promeses són acordades en negociacions prèvies. 

 Fins i tot una vegada signats els xecs, aconseguir realment els diners promesos és un autèntic calvari. És una cosa habitual que els estats reneguin dels seus compromisos. 

 Sis mesos després del terratrèmol que va assolar Haití el 2010, només s’havia desemborsat el 2 per cent dels 5.300 milions de dòlars promesos en concepte d’ajuda.

 Una situació similar es va presentar després d’una conferència de donants per a Síria en 2013 Quatre mesos després d’haver promès 100 milions de dòlars, Catar només havia lliurat 2,7 milions, segons una investigació realitzada per The Independent diumenge. En el mateix període, l’Aràbia Saudita havia lliurat 21,6 milions de dòlars del 78 milions que havia promès. 

 Fins al gener d’aquest any, només s’havien lliurat a Síria al voltant del 70 per cent dels 1.500 milions de dòlars promesos. 

 Aquestes promeses trencades han tingut repercussions catastròfiques. A Síria, les agències de l’ONU van haver de reduir les seves ajudes als programes de salut, incloses les vacunacions, i fer plans per a un racionament dels aliments. 

 Hi ha també problemes exclusius de Gaza que presenten seriosos desafiaments a la reconstrucció al marge de la quantitat promesa. Després d’una conferència semblant celebrada després de l’operació Plom Fos d’Israel de 2008-2009, el govern hebreu va necessitar més de dos anys per aprovar projectes de reconstrucció, el que va provocar que el procés s’estancés. En aquesta ocasió, l’ajut s’ha condicionat al fet que sigui el nou govern d’unitat palestí, i no Hamàs, el que supervisi la reconstrucció. Però, en realitat, Hamas segueix controlant la franja de Gaza i no està clar que vagi a renunciar a aquesta posició a curt termini. 

 L’última ofensiva israeliana ha deixat més de 65.000 gazatíes sense llar. Un de cada cinc té accés a l’aigua només una vegada a la setmana i 4.000 milions de tones de runa segueixen encara pendents de ser recollides en aquest territori de 360 ​​quilòmetres quadrats. Els bombardejos i els combats van acabar amb les vides de més de 2.100 palestins, la majoria civils, així com de 67 soldats israelians i sis civils a territori israelià. 

 La necessitat d’ajuda per reconstruir Gaza és evident i pocs dubtaran que fins i tot la meitat de la quantitat promesa aquest cap de setmana seria molt beneficiosa. Però, ¿qui es beneficia, en realitat, de la fanfàrria que envolta aquestes conferències? 

 Naturalment, ningú vol que una conferència d’ajuda a la reconstrucció sigui considerada un fracàs. Ningú vol semblar mesquí i insensible, sobretot després d’un estiu en què el món s’ha vist inundat d’imatges de sofriment de nens palestins ferits i pares afligits. 

 Estats Units obtindrà més beneficis que la majoria si mostra interès en reconstruir el que s’ha destruït. Ofereix a Israel una mitjana d’uns 3.000 milions de dòlars l’any en ajuda militar, que és utilitzada per a comprar armes i altres equips militars. Estats Units ha subministrat a Israel projectils de morter i granades que han estat emprats en l’ofensiva israeliana de l’estiu. 

 Un país que s’ha beneficiat sens dubte de la conferència és Egipte, l’amfitrió. Malgrat la seva contribució activa a l’ofensiva israeliana contra Gaza i la seva persistent negativa a permetre que els palestins es refugiessin en sòl egipci, el líder d’aquest país ha aparegut com una figura règia i magnànima, de la talla de John Kerry o Ban Ki -moon, que han lloat la duradora contribució d’Egipte a la pau a l’Orient Mitjà. No hi ha hagut el més mínim murmuri sobre el paper d’Egipte en la imposició del bloqueig a Gaza, per no parlar del seu nefast historial de violacions dels drets humans. 

 

Font: The Gaza aid conference was kind of a Charade. Here ‘s why 

 Fuente desde Palestinalibre.org 

Sobre el traductor: Javier Villate manté el bloc Disenso, amb articles, anàlisis i traduccions sobre Palestine, Israel i Orient Mitjà. Li pots seguir a Twitter combouleusis 

Font: Laura Dean, Global Post / Traducció: Javier Villate al Blog Disenso