Palestina obté reconeixement d’Estat observador a l’ONU

Spread the love

Per una aclaparadora majoria, l’Assemblea General de Nacions Unides va admetre aquest dijous a Palestina com “estat observador”, el que implícitament suposa el reconeixement, per part de l’organització més representativa de la voluntat internacional, de la sobirania dels palestins sobre el territori ocupat per Israel des de 1967 Aquesta decisió, amb 138 vots a favor, 41 abstencions i 9 en contra, obre un nou capítol en un conflicte que es perllonga per més de sis dècades i deixa a Israel i Estats Units en el major aïllament diplomàtic que han conegut mai. Els nou països que han votat en contra són Estats Units, Israel, Canadà, República Txeca, Panamà, Palau, Micronèsia, Nauru, i les illes Marshall. “L’ocupació ha d’acabar. No necessitem més guerres per comprendre la importància de la pau “, va advertir el president palestí, Mahmud Abbas, davant l’Assemblea General. El mandatari va proclamar, després de rebre una llarga salva d’aplaudiments: “Palestina es presenta a l’ONU perquè creu que estem en un moment decisiu, davant l’última oportunitat per arribar a la solució dels dos Estats”. “Ha arribat l’hora que el món digui prou a l’ocupació”, ha afegit. La votació no suposa l’admissió de Palestina com a membre de ple dret de l’ONU, un pas que correspon al Consell de Seguretat, ni té conseqüències immediates pel que fa a la creació efectiva d’un Estat. Però dóna als palestins renovada legitimitat en la seva lluita contra l’ocupació i crida l’atenció mundial sobre la urgent necessitat de posar fi a un problema que explica en gran manera el clima permanent d’inestabilitat i violència al Pròxim Orient. Malgrat tot el seu esforç per reduir la transcendència d’aquesta votació, el resultat deixa clarament en evidència la posició insostenible en què Israel es troba per continuar l’ocupació i la difícil situació dels Estats Units com el seu únic i incondicional valedor. Per EUA el problema és doble, ja que els seus interessos a la regió són múltiples i està obligat a jugar un paper decisiu en la promoció de les negociacions de pau. Ara només els queda a tots dos un intent de contenció de danys. Poc abans de la votació, la secretària d’Estat nord-americana, Hillary Clinton, va fer “una crida urgent a les dues parts perquè evitin accions que, d’alguna manera, puguin dificultar la represa de negociacions”. Washington pretén evitar que els palestins acudeixin, com poden fer amb el seu nou estatus, a la Cort Penal Internacional (CPI) oa la Cort Internacional de Justícia de l’Haia contra Israel, el que, definitivament, allunyaria qualsevol possibilitat de diàleg, i intenta evitar també que Israel prengui represàlies, en forma de sancions econòmiques o nous assentaments, contra els palestins. Alhora, l’Administració procurarà que el Congrés nord-americà no congeli els fons d’ajuda als palestins, el que serà difícil perquè el suport a Israel en el Capitoli és molt més categòric que a la Casa Blanca. Si cap del escenaris més catastròfics es produeix, si ningú tracta d’aprofitar aquest moment en el seu particular benefici, no és impossible que la votació a l’Assemblea General obri el pas a noves negociacions de pau. Poques vegades com en aquesta jornada a l’ONU s’haurà vist amb tanta nitidesa que Palestina hi és, sobirana o no, i que la solució de dos estats veïns i pacífics és l’única que beneficia ambdós. Però aquesta evidència, tan solemnement corroborada a Nova York, no ha fet més fàcil en el passat el diàleg palestí-israelià ni ha de, necessàriament, fer-ho ara. Múltiples factors conspiren en aquests moments contra les negociacions: la proximitat de les eleccions a Israel, el recent ascens de Hamàs, la interinitat en què viu l’Administració dels EUA-especialment la seva política exterior-, la debilitat d’Europa per convertir-se en agent promotor de la pau. Tot això es podria superar si els principals protagonistes, Israel i els palestins, tinguessin voluntat d’arribar a un acord. Com es va demostrar a Oslo el 1993, tots dos són capaços d’entendre, per sobre de qualsevol adversitat, quan volen fer-ho. No obstant això, Israel considera que el reconeixement obtingut per Palestina a l’ONU suposa una violació dels acords assolits a Oslo, ja que equival a la ruptura del compromís de fer les coses de manera bilateral, sense tenir en compte els nombrosos assentaments jueus construïts unilateralment des d’aquesta data i la recent negativa del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, d’acceptar les fronteres de 1967, acceptades per Barack Obama, com la base per negociar l’estat palestí. Per Obama aquesta votació de l’Assemblea General és, en certa mesura, una frustració i un fracàs personal. Obama va arribar, a la pressió a Netanyahu, tan lluny com pot arribar un president dels EUA que vulgui conservar el seu lloc. És sabut que el primer ministre israelià no va respondre a aquesta pressió. Ara, també els palestins desatenen les seves recomanacions i van a un fòrum amb llarga tradició de proporcionar llargues sessions d’aplaudiments però molt pocs resultats tangibles.

Fonts:Palestinalibre.org El País: L’ONU accepta a PalestinaRTVE.es: L’ONU aprova el reconeixement de Palestina com a Estat observador per majoria absolutaMondoweiss: UN approves Palestinian estatus upgrade with 138-9 voti (and US Senators threaten to cut aid)


Spread the love

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *