Palestina massacrada: 750 morts en dues setmanes


 

Mentre Israel continua justificant l’agressió, el món s’horroritza en veure a centenars de dones, nens i ancians assassinats. L’ONU demana cessament de violència; Israel ignora totes les comandes i molts denuncien que la comunitat fa pràcticament res per frenar els sionistes.


 

A 752 es va elevar aquest dijous la xifra de palestins assassinats a Gaza a causa d’un atac Israelià que va començar fa dues setmanes com a suposada represàlia a l’assassinat de tres adolescents. 

 

Des que va iniciar l’ofensiva, el món ha vist amb horror com centenars de civils, dones i nens han estat massacrats; i mentre l’Organització de Nacions Unides (ONU), el Consell de Seguretat i diversos països de la Comunitat Internacional qualifiquen l’acció com un “genocidi”, Israel no ha mostrat el mínim interès en aturar-se. 

 

Aquest dijous, almenys 13 persones van morir i més d’una trentena van resultar ferides en un nou bombardeig aeri sobre una escola de la localitat de Beit Hanun, al nord de Gaza. 

 

Aquest atac és precedit per una cruenta onada d’agressions, que ja són denominades com les més sagnants del poble israelià a ls últims cinc anys. A part de les escoles de la UNRWA, els gazatíes no tenen un altre lloc per fugir, ja que Israel imposa un setge militar per terra i mar sobre la Franja, i Egipte manté tancat l’únic pas que comunica Gaza amb la resta del món.

 

“Ull per ull, mort per morts” 

 

L’assassinat de tres joves israelians, el 12 de juny de 2014, a Hebron, va avivar l’odi als palestins. Naturalment, les Forces de Defensa Israelians van culpar els palestins tot i no tenir cap prova, i van llançar l’operació “Guardià del Germà” per buscar a Cisjordània. Cridanerament això va virar en una nova massacre a Gaza. 

 

Al mig, un nen palestí va ser segrestat per jueus que el van obligar a beure gasolina i el van calar foc, fet que no va produir a Occident cap expressió de rebuig. 

 

L’assassinat dels nens jueus sobrevenir una allau de tweets expressant el pitjor de la condició humana. Desenes d’adolescents van expressar a les xarxes socials el seu odi amb els pitjors barbarismes imaginables. 

 

Entre les imatges punyents de les conseqüències de semblant devastació, van circular altres igual d’increïbles de jueus asseguts còmodament sobre els turons a punt per veure l’ofensiva aèria contra el poc que queda de Palestina.

 

“Gaza és una presó” 

 

“Hi ha gent que vol sortir de Gaza i no pot”, afirma Manuel Pineda, voluntari que treballa com a escut humà protegint pescadors i agricultors a la Franja des de 2011, “això és una presó en la qual viuen 1,7 milions de persones” , afegeix, citat pel diari 20 Minutos, d’Espanya. 

 

Aquest malagueny de 48 anys i pare de tres fills, ha visitat a la tarda d’aquest dijous la població de Khan Younis, on s’han produït intensos bombardejos de les forces israelianes. “Hi ha moltes cases absolutament destruïdes”, descriu a 20minuts, “qualsevol que estigués en aquesta zona ha mort necessàriament”. Manuel també estava a Gaza durant l’última ofensiva d’Israel, el 2012, i assegura que la situació actual és pitjor que la de llavors: “Està deixant més morts”. 

 

Manuel adverteix que la situació a la Franja podria empitjorar greument en els propers dies. Israel ha descartat que vagi a aturar l’ofensiva i els recursos als hospitals gazatíes són molt escassos. “Vam estar parlant amb el portaveu del ministeri de Salut”, explica Manuel, “i ens va dir que tenien reserves de medicaments per a dos o tres dies a la situació actual. Estem en vigílies d’una catàstrofe humanitària mentre el món mira al Mundial”. A més, el combustible escasseja i el subministrament elèctric funciona de manera intermitent: hi ha llum durant vuit hores i es talla durant dotze. Això afecta també els hospitals, a les incubadores ia les màquines de diàlisi o les ambulàncies, que només funcionen en casos d’extrema urgència. “Han de fer fora gent de la UCI encara que no estigui bé”, relata Manuel. 

 

“Tots tenim por, però alguns ho controlem millor”, explica el voluntari espanyol, “quan cau una bomba prop d’on ets, l’edifici balla, ningú es queda impassible”. Narra la tensió que suposa sortir després d’un bombardeig per informar de la situació o per visitar alguna família afectada i veure els ‘drones’ israelians passant per sobre, però assegura que “cal fer-ho, cal superar la por”.