Per Jaume Bosch | Font: El Temps
El 21 de gener es presentava al Pati Llimona de Barcelona el llibre Un siglo de resistencia en Palestina: Historias de solidaridad y activismo (Icaria, 2022). L’autor és Txus Blanco, un activista que va tenir un paper destacat a SOS Racisme i que ara és tècnic de l’ONG Suds, una entitat que va recollir l’esperit solidari d’ACSUR Las Segovias, l’associació fundada per qui fou militant antifranquista i dirigent del PSUC, Miguel Núñez.
El llibre de Blanco és imprescindible ara i aquí. Perquè una part del nacionalisme català encara beu de dos miratges: el record del “socialisme” de principis del segle XX dels quibuts, avui convertits en instruments dels assentaments il·legals i de la propietat privada, i la idea que Israel podia ser un exemple de creació d’un nou estat aplicable al nostre país. Dues il·lusions que el vent s’endugué, però que encara serveixen de justificació a un sector, prou potent i arrelat als mitjans de comunicació, per denigrar el Parlament de Catalunya quan declara que Israel practica l’apartheid o per criminalitzar tot suport a la causa palestina. La Crida a la Solidaritat ja va patir el seu enuig quan l’any 1988 va rebre fortíssimes pressions perquè no organitzés el recital de Lluís Llach al Palau d’Esports en solidaritat amb Palestina. Alguns dels que ara aplaudeixen qualsevol tuit del cantautor de Verges van intentar silenciar llavors el seu compromís amb un poble oprimit.
La solidaritat amb Palestina no suposa cap negació de l’Holocaust, la barbàrie que els nazis van perpetrar contra el poble jueu. L’esquerra catalana també va patir els camps d’extermini: a Mauthausen va morir qui fou conseller de la Generalitat, Josep Miret, del PSUC, una figura no prou reconeguda per les institucions del país, i per Ravensbrück va passar Neus Català, al costat de jueus, comunistes i socialistes, homosexuals o gitanos. Cap lliçó a l’esquerra, doncs. Ara qui és sinònim d’injustícia és el govern d’Israel. El patiment dels jueus al llarg de la història no pot excusar el seu acarnissament contra dones, homes, nenes i nens de Palestina.
Adreça electrònica
Txus Blanco explica de forma documentada i a partir de quaranta entrevistes els moviments de solidaritat amb Palestina. Exposa el paper de Salah Jamal, arribat a Barcelona l’any 1969, que a l’Ateneu i a la Universitat va emprendre la tasca de contrarestar la visió sionista que predominava en alguns ambients. I parla de la Comunitat Palestina, de la plataforma Amb Palestina al Cor i dona veu a moltes persones activistes veteranes i joves.
Blanco repassa l’experiència de les brigades a Palestina i els èxits més indiscutibles del moviment, com la gran manifestació d’Aturem la Guerra el 2003 o la sessió del Tribunal Russell, presidida per Stéphane Hessel, a Barcelona l’any 2010. No defuig les accions més polèmiques com la protesta per l’actuació de la cantant Noa, l’11 de setembre de 2009. I explica el sentit del BDS (Boicot, Desinversions i Sancions).
Txus Blanco esdevé en el seu llibre portaveu de les esperances d’un poble que lluita per la seva llibertat i dels milers de catalanes i catalans que li donen suport.