“No hi haurà pau a Gaza mentre hi hagi bloqueig”

Spread the love

El setge a la Franja, que Israel justifica per la necessitat de tallar el tràfic d’armes, marca la vida dels gazatíes i consolida el suport a Hamàs 

 Cada any, Bashir Shuij sala diverses tones de peix per vendre en les dues principals festivitats musulmanes. La preparació en salmorra dels llobarros, les orades i altres peixos comuns de la Mediterrània exigeix ​​diversos mesos de treball i es ven a Gaza com fesij, un dels plats típics per als sopars familiars a la regió costanera palestina. Aquest dilluns se celebrarà la festa de la ruptura del dejuni del Ramadà, la segona més important de l’any. 

 Coincideix amb l’ofensiva militar d’Israel sobre la franja de Gaza. El peixater Shuij explica que “aquest any només s’han venut 200 quilos” de les més de cinc tones que va preparar des de març. Tota la seva família viu d’això i, segons explicava Shuij al mercat central de Gaza, mentre ressonaven les bombes israelianes alguns quilòmetres a l’est, el resultat de les vendes aquest any està “desenes de milers d’euros” per sota d’altres exercicis. Haurà de llençar tot el que no vengui. 

 La vida diària dels 1,8 milions d’gazatíes recuperar diumenge certa normalitat després de 20 dies de durs bombardejos que ja han matat més de 1.030 veïns, tres quartes parts dels quals eren, segons l’ONU, civils. La vespra, una treva de 12 hores havia permès que els palestins dels barris més castigats per la invasió israeliana recuperessin els seus morts o comprovaran la destrucció de les seves cases o de negocis com el de Moayin al Eisla. L’empresari va haver de seure a una porxada a l’altre costat del carrer principal de Shiyaiya per plorar la destrucció completa del seu supermercat: “Era tota la meva vida de treball, tot el que tenia”. 

 Dissabte i diumenge, Hamàs i Israel es van embrancar en un duel d’ofertes i rebutjos d’alto el foc. Primer, Israel va proposar dissabte a la nit ampliar la pausa bèl · lica per altres 24 hores. Hamàs ho va rebutjar per, al migdia, proposar al seu torn un altre un alto el foc a partir de les 2 de la tarda. Israel va declinar. Hamàs va seguir disparant coets i Israel va endurir al migdia seus bombardejos sobre Gaza. En caure la tarda, però, la tensió va decaure en els dos bàndols. 

 Els que viuen al centre de Gaza, on la destrucció és molt menor que en les devastades Shiyaiya o Beit Hanun, van poder anar de compres o avançar una mica en els preparatius de la festa que celebra la fi del Ramadà. Ahmed Hassan, un paleta retirat de 56 anys, descrivia la “falta de ganes” de la majoria dels veïns per preparar la festa. “És difícil reunir els familiars, els caixers automàtics no donen diners i les carreteres estan tallades”, es lamentava al mercat central. Ell va comprar una mica de fesij, perquè “alguna cosa caldrà menjar”. Diu que és un dels finals de Ramadà “més amargs” de la seva vida. Advocava per “un alto el foc més aviat millor”. Després distanciar discretament del grup islamista Hamàs, que governa Gaza, el jubilat va explicar, però, que els palestins “han de defensar-se de l’agressió d’Israel”. 

 Tampoc funciona la venda d’ornaments i joguines, la temporada alta és el període de ramadà. Mahmud Awad, un botiguer del centre, explicava que no ha venut “més que mitja caixa d’ornaments lluminosos”, de les 20 que va encarregar aquest any. Sobre Hamàs i l’alto el foc, Awad explicava com “famílies senceres de simpatitzants d’Al Fatah”, el partit rival de Hamàs, “celebren cada coet que surt cap a Israel, perquè han perdut parents i amics” en els bombardejos. Per Awad, “no hi pot haver pau duradora si Israel i Egipte no aixequen el bloqueig contra Gaza”. 

 Uns carrers més amunt, el vidrier Mohamed Sawafiri lamentava que “encara que les bombes d’Israel destrueixen tots els vidres”, la gent “no té diners per reemplaçar”. Recorda que un bombardeig el 2012 li “va destrossar totes les existències” a la botiga. També ell assenyala la fi del bloqueig com a condició perquè pugui haver pau, perquè “hem de poder viure amb dignitat”. A Gaza, ha dit, “no hi ha prou de res; ni ciment, ni productes de consum, res. Així, qui es posa a comprar miralls? “.


Spread the love

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *