La salut a Gaza, objectiu militar d’Israel


El pla sistemàtic d’Israel per destruir Palestina abasta hospitals, escoles i llars. L’operació “Marge Protector” que en aquests dies avança a Gaza és la confirmació de la metodologia repressiva israeliana. 

 La destrucció com a forma de fer política. En aquesta frase es podria resumir la ideologia (i les seves eines per fer-la) que Israel desplega fa tres setmanes contra Palestina. Amb més de 1.800 palestins assassinats per bombardejos i atacs terrestres, el govern de Tel Aviv confirma la seva intenció de convertir la franja de Gaza en un gran cementiri sobre el qual seguir edificant l’Estat israelià. 

 Fins al moment no hi ha condemna internacional ja sigui de Nacions Unides, els Estats Units o qualsevol altre país-que aturi la massacre que comet Israel contra el poble palestí. 

 Ni l’excusa inicial (l’assassinat de tres joves jueus), ni “l’horror” que produeix el Moviment de Resistència Islàmica Hamàs entre la població israeliana, són les raons reals de l’Operació “Marge Protector”. El govern d’unitat assolit per Hamàs i Al Fatah, organització que dirigeix ​​a l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), va esdevenir la preocupació principal de Tel Aviv. I la seva forma de rebutjar aquesta aliança, recolzada pels palestins i palestines, ja és coneguda: la invasió militar i l’augment permanent de morts i ferits a Gaza. 

 Pel que fa a això, el titular de l’ANP, Mahmud Abbas, va brindar ahir una dada esgarrifosa: l’Exèrcit israelià va assassinar 17 palestins per hora des que va començar la invasió. 

 Des de l’inici, el govern d’Israel va apuntar la seva mira a destruir la infraestructura de la Franja de Gaza, tenint en clar que aquesta porció de terra, de tot just 360 quilòmetres quadrats sobre el Mar Mediterrani, havia de ser ofegada encara més. Sumat al bloqueig que pateix Gaza des de 2006, és evident que l’operació “Marge Protector” té entre els seus objectius principals arrasar amb els pocs mitjans que tenen els palestins a Gaza. Els hospitals, ambulàncies i entrades per a l’atenció mèdica s’han convertit en el trofeu de caça de les tropes hebrees. Un breu recorregut per la situació sanitària a Gaza ho demostra. 

 – En la jornada del 4 d’agost, mitjans internacionals van denunciar que a l’hospital de Rafah, els cadàvers de nens “són apilats en una nevera per gelats i comestibles, perquè ja no hi ha espai a les morgues”. 

 – El doctor Ghassan Abu Sitta, cirurgià plàstic que va arribar a Gaza amb l’organització Ajuda Mèdica per als Palestins (MAP, per les sigles en anglès), va declarar a AFP que “prop del 70% dels ferits romandran discapacitats, la seva vida mai serà la mateixa “. El metge ha manifestat que “l’escala de la carnisseria a Gaza excedeix totalment la capacitat del sistema de salut”. 

 – En declaracions a la cadena BBC, Michele Beck, integrant de l’equip de Metges Sense Fronteres (MSF) a Gaza, va alertar que “rebem ferits cada dia i cada nit i hem de realitzar operacions d’emergència per intentar salvar vides, veiem tot tipus de ferides en extremitats, en pulmons, producte dels bombardejos i explosions “. Beck ha afegit “de les 54 clíniques que operàvem hi ha només 17 funcionant, que veuen més de 200 pacients cadascuna”. 

 – El metge Yusuf Al Suaity, també va assenyalar a la BBC que els metges s’enfronten “una greu manca de tot tipus de material, des guants fins antibiòtics, així com a combustible”. En Suaity ha indicat que els bombardejos té conseqüències fatals: “També rebem constantment pacients per avortaments i naixements prematurs”. 

 – Juan Carlos Cano, coordinador de MSF en els Territoris Ocupats, va expressar al diari espanyol Público, que “Israel ha de deixar de bombardejar civils i les estructures mèdiques que tracten d’assistir”. Cano denunciar que a Gaza “la situació sanitària és crítica: amuntegament, falta d’aigua, talls de llum, dificultat per subministrar aliments”. 

 – El 28 de juliol, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va denunciar “la tendència continuada” d’Israel d’atacar amb artilleria les instal · lacions, vehicles i personal mèdic a Gaza. Una setmana abans d’aquest pronunciament, l’hospital d’Al-Aqsa va ser atacat per la qual cosa van morir un elevat nombre de persones i van quedar destruïdes les àrees quirúrgiques, les de cures intensives i l’equipament per salvar vides. 

 – L’OMS també va denunciar que dotze clíniques, 10 ambulàncies, un centre especialitzat per a persones discapacitades i dues estacions de dessalinització de l’aigua han quedat destrossats pels bombardejos. 

 – El 22 de juliol es va conèixer que les tropes israelianes havia comès una massacre al Khuzza i posteriorment va ser ocupat. L’ordre als soldats israelians va ser que disparessin contra tot el que es mogués. Com a mesura extra, es va prohibir l’entrada d’ambulàncies al poblat. 

 – El portal Palestina Lliure ha denunciat que “la destrucció parcial de l’única planta elèctrica s’ha limitat a menys de dues hores el subministrament d’electricitat impedint el bombament d’aigua a les cases. Això, sumat a les condicions d’amuntegament en què viuen més de 240.000 desplaçats, els danys en els sistemes de clavegueram i la impossibilitat de dur a terme les pràctiques d’higiene diàries podria desencadenar aparició de malalties relacionades amb l’aigua “. 

 Les imatges de la destrucció d’Israel a Gaza són l’evidència clara de la política sistemàtica de repressió que s’aplica contra el poble palestí. Tant el seu sistema sanitari com escoles (moltes d’elles de Nacions Unides) com llars de famílies són part fonamental en el pla israelià per a devastar la franja. I no és casualitat: en aquesta petita porció de terra, en la qual sobreviuen més d’un milió i mig de persones, s’arrela la principal resistència desplegada per organitzacions polític-militars i un poble que es nega a desaparèixer, malgrat el dolorós cost que produeixen les morts quotidianes.

Fuente: palestinalibre.org desde Leandro Albani, Barómetro Internacional