La Llista Unida és el guanyador moral de les eleccions israelianes. Per primera vegada, els partits àrabs-israelians han estat capaços d’acudir units a unes eleccions i el resultat està a la vista. La coalició és la tercera força més votada, i el lògic seria que es comptés amb ella per formar govern. No obstant això …
El mateix dia de les eleccions, Benjamin Netanyahu es va afanyar a escriure a la seva pàgina de Facebook que “els àrabs estan anant a votar en massa. Associacions d’esquerra dels porten a autobusos “. Demanant la mobilització del vot per al Likud, Netanyahu prometia: “Amb la vostra ajuda i la de Déu, establirem un govern nacional que protegirà l’estat d’Israel”.
Per la seva banda, el ministre d’Exteriors i candidat d’Israel Beitenu, Avigdor Lieberman, apel·lava també al vot de la por, reclamant que es acudís a votar per qualsevol partit, fins i tot l’esquerrà i pacifista Meretz, “per preservar el caràcter jueu sionista de l’estat d’Israel “.
D’aquesta manera tan simple, tant Netanyahu com Lieberman estaven tractant als ciutadans àrabs israelians pràcticament com una força estrangera. I, aparentment, aquesta crida al vot de la por hauria donat la victòria al Likud.
Els àrabs-israelians, és a dir els palestins que viuen en territori de l’estat d’Israel, constitueixen el 20% de la seva població, al voltant d’1,3 milions. Però són ciutadans israelians de segona classe, alguna cosa exhibit a les clares en el projecte de llei de nacionalitat de Netanyahu, que sanciona definitivament el caràcter jueu de l’estat d’Israel.
Però que els palestins d’Israel hagin anat “en massa” a votar i s’hagin fet més visibles que mai és tot un bany de realitat, i no només per Netanyahu.
Seguidors de la Llista Unida o Llista Àrab, celebren els resultats a la nit electoral a Natzaret REUTERS / AMMAR AWAD
Segons assenyala Xavier Abu Eid, membre de l’equip negociador de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP), “hi ha 50 lleis al Parlament israelià que discriminen els palestins, cristians i musulmans, pel sol fet de no ser jueus”, amb la qual cosa, el sorgiment ara de la Llista Unitat en les urnes constitueix “un gran resultat per als que lluiten per la igualtat de drets en ple segle XXI”.
L’agència palestina Maan recollia en la jornada electoral l’impacte que estava tenint Lista.Alas tres hores de obertes les urnes, havia votat el 10% dels electors àrab-isralíes, mentre que el 2013 només ho havia fet un 3%. A mitja tarda de dimarts, a Beit Safafa (Jerusalem Est) havien votat 400 persones; el 2013 només ho havien fet 137.
Aquest resultat és producte de la unitat, cosa que sempre els palestins els queda lluny, sigui a Israel o als territoris ocupats. Però també es tracta d’una coalició inusual. Als partits tradicionals, el Ta’al d’Ahmad Tibi i el Balad s’han unit el Moviment Islàmic i el partit israelià Hadash, format per jueus i palestins.
Segons assenyalava Jack Khoury en un article al diari hebreu Haaretz, a Natzaret es podien veure a un candidat islamista ia una candidata del excomunista Hadash fent campanya al mateix barri i per la mateixa Llista Unida.
La pregunta que es feia Khoury en el seu article era què passaria si la coalició no aconseguia més de 12 escons, i calculava que si això no passava començarien a volar els ganivets entre els coalitzats. Ayman Uda, de Hadash, situava en 15 escons els necessaris per tenir influència al Parlament israelià. La cosa ha quedat finalment en 14 escons. ¿Suficient?
En el moment de formar coalicions postelectorals, tot un esport polític nacional a Israel, el resultat de la Llista Unida, també anomenada, significativament, Llista Àrab hauria. Però la seva prioritat és acabar amb l’ocupació, i excepte el partit Meretz, que ha patit un pallissa a les urnes, ningú està per la labor.
Fuente: Félix Flores, La Vanguardia – España