La franja de Gaza tracta de posar-se dret sobre les ruïnes


Gaza torna a començar. Ho fa amb il · lusió, la de qui confia que, aquesta vegada sí, la nova treva obri les portes a una pau duradora que no es trenqui aquí a un any o dos, amb una altra nova ofensiva. Els carrers de la Franja, encara i per molt temps cobertes de runa, estan aquest matí plenes de vida, amb els ciutadans tractant de recuperar la rutina i de recomptar el perdut. Segons les estimacions del Govern palestí, caldran no menys de 4.500 milions d’euros per recuperar la Gaza prèvia al 8 de juliol, quan va començar l’Operació Marge Protector. S’han perdut 90 milions d’euros al dia. Manca l’estimació dels últims vuit dies de batalla, després de l’últim alto el foc parcial i fallit, de manera que la xifra ascendirà amb seguretat, confirma l’economista el viceprimer ministre palestí Mohammad Mustafa. 

 

La principal emergència és la reconstrucció dels habitatges totalment destrossades per Israel, 17.200 segons l’Oficina per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris de Nacions Unides en els Territoris Palestins (OCHA). Hi ha 38.000 més severament danyades. Els atacs contra cases particulars -només des del cap de setmana l’Exèrcit israelià va enfonsar cinc torres residencials, deixant sense sostre a prop de 2.000 persones-han fet que la xifra de refugiats sigui avui de 475.000. D’ells, 290.000 són a escoles de la UNRWA, l’Agència de l’ONU per als Refugiats Palestins, i en resta en col · legis públics o en cases de familiars. “Aquesta dada és sis vegades el nombre de desplaçats màxim previst en els nostres plans de contingència i no té precedents en 64 anys a Gaza”, remarca l’OCHA. 

 

També hi ha 216 escoles de tota mena assolides pels projectils, en què és impossible que es donin classes. Dissabte va començar oficialment el curs escolar a Gaza ia Cisjordània, però en el primer dels territoris no es va sentir ni una lliçó. És impossible. El Ministeri d’Educació palestí confirma que el gruix de les aules podria tenir “endreçat” per donar classes en dues setmanes, però només si arriba l’ajuda suficient per a això. En situació d’emergència estan també els 58 hospitals i centres de salut danyats o enfonsats, la recuperació es fa imprescindible. A més, hi ha mancances d’un centenar de medicaments que, si es comencen a complir els termes de l’alto el foc, han d’entrar de forma prioritària. L’encreuament israelià de Kerem Shalom s’està preparant per a això, després de 50 dies deixant una entrada molt reduïda de béns, per constants tancaments “de seguretat” i per la perillositat per als combois un cop dins de la Franja. 

 

Els diners urgent s’està tractant d’aconseguir des de diferents agències de Nacions Unides, abans que a la primera setmana de setembre se celebri a Egipte una gran conferència internacional de donants en la qual es tractarà d’aconseguir el gruix del que Gaza necessita. Les nacions occidentals van amb “bona disposició” però “ferms” a l’hora de defensar els projectes pagats amb els seus fons, destruïts de vegades fins a tres vegades pels constants bombardejos d’Israel, ha informat la passada setmana el Ministeri d’Exteriors de Noruega, un dels padrins de la cimera. 

 

Gaza vol tornar al punt de partida però, en realitat, no pot, perquè li falten els 2.138 veïns morts en l’ofensiva. D’ells, 484 són menors. Del total, el 70% eren civils, insisteix l’ONU, tot i que Israel sosté que ha matat almenys mil milicians. Hi ha 142 famílies que han perdut a tres membres o més del clan i 89 en què han mort tots els seus components. Els ferits palestins freguen els 10.300. Entre ells hi ha mil nens que patiran una discapacitat permanent, per la gravetat de les seves ferides o per la deficient atenció mèdica posterior. L’únic centre per a rehabilitació, l’Al Wafa, està tancat per enderroc. 373.000 menors necessiten suport psicosocial urgent pels traumes de la guerra: malsons, violència, aïllament … 

 

Els habitants de Gaza han aconseguit tenir una mitjana de sis hores de llum gràcies a les reparacions parcials que s’han fet en els dies d’alto el foc, tot i que el subministrament d’aigua va més lent i gairebé el 40% de la població necessita recórrer a els camions cisterna. L’agència Maan cita un portaveu del Departament de Malalties Cròniques que explica que la manca d’higiene està provocant severes infeccions de pell, sobretot entre els refugiats. Hi profunds, sarna i polls, a més. 

 

Font: Carmen Rengel, El País – Espanya