IMPORTANT: Amnistia Internacional conclou en un informe que Israel imposa un “sistema d’apartheid” contra la població palestina

Spread the love

“Les autoritats israelianes han de retre comptes per cometre el crim d’apartheid contra la població palestina”, ha afirmat Amnistia Internacional avui en un aclaparant nou informe. La investigació detalla com Israel imposa un sistema d’opressió i dominació a la població palestina en els llocs on té el control dels drets d’aquesta. Això afecta els palestins i palestines que viuen a Israel i els Territoris Palestins Ocupats (TPO), i també la població refugiada desplaçada en altres països.

01 febrer de 2022 | Font: Amnistia Internacional

L’exhaustiu informe, de 182 pàgines en anglès i amb el títol en la seva versió abreujada L’apartheid israelià contra la població palestina: Cruel sistema de dominació i crim de lesa humanitat, documenta com les confiscacions massives de terres i propietats palestines, els homicidis il·legítims, els trasllats forçosos, les restriccions a la circulació i la negació de la nacionalitat i la ciutadania a la població palestina són elements d’un sistema que, segons el dret internacional, equival a apartheid. Aquest sistema es manté amb violacions de drets que, conclou Amnistia Internacional, constitueixen apartheid com a crim de lesa humanitat segons les definicions de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional i la Convenció contra l’Apartheid.

Amnistia Internacional demana a la Cort Penal Internacional (CPI) que consideri el crim d’apartheid en la seva investigació en curs en els TPO i demana a tots els Estats que exerceixin la jurisdicció universal per fer comparèixer davant la justícia als perpetradors de crims d’apartheid.

“Visquin a Gaza, Jerusalem Est, Hebron o a Israel, els palestins són tractats com un grupo racial inferior al qual es priva sistemàticament dels seus drets”

Agnès Callamard, secretaria general d’Amnistia Internacional

“El nostre informe revela el veritable abast del règim d’apartheid israelià. Visquin a Gaza, Jerusalem Est, Hebron o a Israel mateix, els palestins i palestines són tractats com un grup racial inferior al qual es priva sistemàticament dels seus drets. Concloem que les cruels polítiques de segregació, despossesió i exclusió als territoris que estan sota control d’Israel constitueixen sens dubte apartheid. La comunitat internacional té l’obligació d’actuar”, ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional.

“No hi ha justificació possible per a un sistema construït a l’entorn de l‘opressió racista institucionalitzada i prolongada de milions de persones. L’apartheid no té cabuda al nostre món, i els Estats que decideixen fer concessions a Israel es trobaran en el costat equivocat de la història. Els governs que continuen subministrant armes a Israel i que el protegeixen de la rendició de comptes davant l’ONU estan donant suport a un sistema d’apartheid, menyscabant l’ordre jurídic internacional i exacerbant el patiment del poble palestí. La comunitat internacional ha d’afrontar la realitat de l’apartheid israelià i recórrer a les nombroses vies perquè es faci justícia que romanen lamentablement inexplorades”.

Les conclusions d’Amnistia Internacional es basen en un corpus d’obra creixent d’ONG palestines, israelianes i internacionals que vénen aplicant cada vegada més el marc de l’apartheid a la situació d’Israel i dels TPO.

Identificar l’apartheid

Un sistema d’apartheid és un règim institucionalitzat d’opressió i dominació d’un grup racial sobre un altre. És una violació greu de drets humans que està prohibida en el dret internacional públic. La investigació i l’anàlisi jurídica extensives que ha dut a terme Amnistia Internacional, en consulta amb especialistes aliens a l’organització, demostren que Israel imposa mitjançant lleis, polítiques i pràctiques a la població palestina un sistema que garanteix el tracte discriminatori prolongat i cruel d’aquesta.

En el dret penal internacional, els actes il·legítims concrets que es cometen dins d’un sistema d’opressió i dominació amb la intenció de mantenir-ho constitueixen el crim de lesa humanitat d’apartheid. Aquests actes s’especifiquen en la Convenció contra l’Apartheid i en l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, i inclouen els homicidis il·legítims, la tortura, els trasllats forçosos i la negació de drets i llibertats fonamentals.

Amnistia Internacional ha documentat actes prohibits en la Convenció contra l’Apartheid i l’Estatut de Roma en totes les zones que controla Israel, encara que es cometen amb més freqüència i violència en els TPO que a Israel. Les autoritats israelianes promulguen múltiples mesures per negar deliberadament a la població palestina els seus drets i llibertats fonamentals, com les draconianes restriccions a la circulació en els TPO, la manca d’inversió crònica i discriminatòria en les comunitats palestines a Israel, i la negació a la població palestina refugiada del seu dret a retornar. L’informe documenta també trasllats forçosos, detencions administratives, tortures i homicidis il·legítims tant a Israel com en els TPO.

Amnistia Internacional ha arribat a la conclusió que aquests actes formen part d’un atac sistemàtic i generalitzat contra la població palestina i que es cometen amb la intenció de mantenir el sistema d’opressió i dominació. Per tant, constitueixen el crim de lesa humanitat d’apartheid.

L’homicidi il·legítim de manifestants palestins és potser l’exemple més clar de com les autoritats israelianes recorren a actes prohibits per mantenir la situació actual. El 2018, la població palestina de Gaza va començar a celebrar protestes setmanals al llarg de la frontera amb Israel per reclamar el dret a retornar dels palestins i palestines refugiats i la fi del bloqueig. Abans fins i tot que comencessin les protestes, les autoritats israelianes van advertir que dispararien els palestins i palestines que s’apropessin al mur. Al final de 2019, les forces israelianes havien matat 214 civils, 46 d’ells menors d’edat.

Davant els homicidis il·legítims sistemàtics de persones palestines documentats en el seu informe, Amnistia Internacional demana també al Consell de Seguretat de l’ONU que imposi un embargament integral d’armes a Israel, que haurà d’abastar totes les armes i municions, així com equips per fer complir la llei, tenint en compte els milers de civils palestins que han mort víctimes d’homicidis il·legítims a mans de les forces israelianes. El Consell de Seguretat de l’ONU també ha d’imposar sancions selectives, com el bloqueig d’actius, a les autoritats israelianes més implicades en el crim d’apartheid.

La població palestina és tractada com una amenaça demogràfica

Des de la seva creació el 1948, Israel persegueix una política d’establir i després mantenir una majoria demogràfica jueva i de maximitzar el control sobre les terres i els recursos per beneficiar la població israeliana jueva. El 1967, Israel va ampliar aquesta política a Cisjordània i la Franja de Gaza. Avui, tots els territoris controlats per Israel segueixen administrant-se amb el propòsit de beneficiar la població israeliana jueva en detriment de la palestina, mentre les persones refugiades palestines segueixen excloses.

Amnistia Internacional reconeix que la població jueva, igual que la palestina, reivindica el dret a la lliure determinació i no qüestiona el desig d’Israel de ser una llar per a la població jueva. De la mateixa manera, no considera que el fet que Israel s’autodenomini “Estat jueu” indiqui en si mateix la intenció d’oprimir i dominar.

No obstant això, l’informe d’Amnistia Internacional mostra que successius governs israelians han considerat la població palestina una amenaça demogràfica i han imposat mesures per controlar i reduir la seva presència i el seu accés a la terra a Israel i els TPO. Aquests objectius demogràfics queden ben il·lustrats amb els plans oficials para “judaïtzar” zones d’Israel i Cisjordània, inclosa Jerusalem Est, que segueixen posant a milers de palestins i palestines en perill de sofrir un trasllat forçós.

Opressió sense fronteres

Les guerres de 1947-49 i de 1967, el règim militar israelià imperant en els TPO i la creació de règims jurídics i administratius diferents dins del territori han separat les comunitats palestines i les han segregat de la població israeliana jueva. La població palestina està fragmentada geogràfica i políticament, i experimenta nivells diversos de discriminació en funció de la seva condició i del seu lloc de residència.

Les persones palestines que gaudeixen de la ciutadania i que viuen a Israel gaudeixen actualment de més drets i llibertats que les seves homòlogues en els TPO, encara que l’experiència de la població palestina de Gaza és molt diferent de la dels qui resideixen a Cisjordània. No obstant això, la investigació d’Amnistia Internacional mostra que tota la població palestina està sotmesa al mateix sistema general. El tracte que dona Israel a la població palestina en totes les zones persegueix el mateix objectiu: privilegiar a la població israeliana jueva en el repartiment de terres i recursos, i reduir al mínim la presència i l’accés a la terra de la població palestina.

Amnistia Internacional demostra que les autoritats israelianes tracten a la població palestina com a un grup racial inferior definit per la seva condició d’àrab no jueva. Aquesta discriminació racial està cimentada en lleis que afecten la població palestina en la totalitat d’Israel i els TPO.

Per exemple, a les persones palestines ciutadanes d’Israel se’ls nega la nacionalitat, atès que s’estableix una diferenciació legal respecte a les persones israelianes jueves. A Cisjordània i Gaza, on Israel controla el registre civil des del 1967, la població palestina no té la ciutadania i la majoria és considerada apàtrida, per la qual cosa necessiten targetes d’identitat de l’exèrcit israelià per viure i treballar als territoris.

A la població refugiada palestina i als seus descendents, que van ser desplaçats en els conflictes de 1947-49 i 1967, se’ls segueix negant el dret a retornar als seus antics llocs de residència. L’exclusió per Israel de la població refugiada és una violació flagrant del dret internacional que ha deixat milions de persones en la incertesa perpètua del desplaçament forçat.

La població palestina de Jerusalem Est té la residència permanent en lloc de la ciutadania, encara que aquest estatut és permanent només de nom. Des de 1967, s’ha revocat la condició de resident a més de 14.000 persones palestines a discreció del Ministeri de l’Interior, la qual cosa ha provocat el seu trasllat forçós fora de la ciutat.

Ciutadans i ciutadanes inferiors

Les persones palestines ciutadanes d’Israel, que representen al voltant del 21% de la població, pateixen moltes formes de discriminació institucionalitzada. El 2018, la discriminació contra la població palestina va cristal·litzar en una llei constitucional que, per primera vegada, consagrava a Israel exclusivament com “Estat nació del poble jueu”. La llei també promou la construcció d’assentaments jueus i rebaixa la categoria de l’àrab com a llengua oficial.

L’informe documenta com a la població palestina se la impedeix efectivament l’arrendament de sòl en el 80% de les terres estatals d’Israel com a conseqüència de confiscacions racistes de terra i d’una xarxa de lleis discriminatòries sobre assignació, planificació i zonificació de les terres.

La situació a la regió del Néguev/Naqab, en el sud d’Israel, és un notable exemple de com les polítiques de planificació i edificació exclouen intencionadament la població palestina. Des del 1948, les autoritats israelianes han adoptat diverses polítiques para “judaïtzar” el Néguev/Naqab, la qual cosa inclou la designació de grans zones com a reserves naturals o zones de tir militars, i l’establiment d’objectius per augmentar la població jueva. Això ha tingut conseqüències devastadores per a les desenes de milers de beduïns palestins que viuen a la regió.

En l’actualitat, hi ha 35 pobles beduïns, on viuen prop de 68.000 persones, “no reconeguts” per Israel, la qual cosa significa que estan desconnectats de les xarxes nacionals de subministrament elèctric i d’aigua, i són blanc de reiterades demolicions. Atès que els pobles manquen de condició jurídica oficial, els seus residents també sofreixen restriccions a la participació política i estan exclosos dels sistemes de salut i educació. Aquestes condicions han obligat moltes persones a abandonar casa seva i el seu poble, en el que equival a un trasllat forçós.

Dècades de tracte deliberadament desigual de la població palestina ciutadana d’Israel l’ha deixada de forma sistemàtica en desavantatge econòmic respecte de la població israeliana jueva. Això es veu exacerbat per l’assignació obertament discriminatòria dels recursos de l’Estat: un exemple recent és el paquet de mesures per a la recuperació de la COVID-19, del que s’ha concedit només l’1,7% a les autoritats locals palestines.

Desposessió

La despossessió i el desplaçament de la població palestina de casa seva és un pilar fonamental del sistema d’apartheid israelià. Des de la seva creació, l’Estat d’Israel duu a terme confiscacions de terra massives i cruels contra la població palestina, i segueix implementant multitud de lleis i polítiques per obligar a aquesta a viure en petits enclavaments. Des de 1948, Israel ha enderrocat centenars de milers d’habitatges i altres propietats palestines en totes les zones sota la seva jurisdicció i control efectiu.

Igual que en el Néguev/Naqab, la població palestina de Jerusalem Est i de la Zona C dels TPO viu sota control total d’Israel. Les autoritats neguen permisos de construcció a la població palestina d’aquestes zones, la qual cosa obliga a aquesta a construir estructures il·legals que són enderrocades una vegada i una altra.

En els TPO, l’expansió contínua dels assentaments il·legals israelians agreuja la situació. La construcció d’aquests assentaments en els TPO és una política governamental des de 1967. En l’actualitat, ocupen el 10% de les terres a Cisjordània i, entre 1967 i 2017, s’ha expropiat prop del 38% de les terres palestines de Jerusalem Est.

Els barris palestins de Jerusalem Est són triats sovint per organitzacions de colons que, amb el ple suport del govern israelià, treballen per desplaçar les famílies palestines i lliurar les seves cases a colons. Un d’aquests barris, el de Sheikh Jarrah, és escenari de freqüents protestes des de maig de 2021, on les famílies lluiten per conservar casa seva, amenaçades per litigis amb colons.

Restriccions draconianes a la circulació

Des de mitjans de la dècada de 1990, les autoritats israelianes imposen restriccions a la circulació cada vegada més estrictes a la població palestina en els TPO. Una xarxa de controls, talls de ruta, tanques i altres estructures controla la circulació de la població palestina dins dels TPO i en restringeix els viatges a Israel i a l’estranger.

Una tanca de 700 quilòmetres que Israel segueix ampliant aïlla les comunitats palestines dins de “zones militars”, els residents del qual han d’obtenir múltiples permisos especials cada vegada que volen entrar o sortir de casa seva. A Gaza, més de dos milions de palestins i palestines viuen sota un bloqueig israelià que ha generat una crisi humanitària. Als qui viuen en aquesta zona els és gairebé impossible viatjar a l’estranger o a la resta dels TPO, i estan segregats efectivament de la resta del món.

“Per a la població palestina, la dificultat de viatjar dins dels TPO i per entrar i sortir-ne és un recordatori constant de la seva impotència. Tots els seus moviments estan sotmesos a l’aprovació de l’exèrcit israelià, i per fer la més simple tasca quotidiana cal navegar per tota una xarxa de control violent”, ha manifestat Agnès Callamard.

“El sistema de permisos en els TPO és representatiu de la descarada discriminació que exerceix Israel cap a la població palestina, tancada per un bloqueig, esperant durant hores en els controls o esperant a obtenir un altre permís més mentre que la ciutadania i els colons israelians poden circular com els plau”.

Amnistia Internacional va examinar cadascuna de les justificacions de seguretat que al·lega Israel com a base del seu tracte a la població palestina. L’informe mostra que, encara que algunes polítiques d’Israel podrien haver estat concebudes per complir objectius legítims en matèria de seguretat, la forma en què s’han implementat és manifestament desproporcionada i discriminatòria i vulnera el dret internacional. Altres polítiques manquen de qualsevol base de seguretat raonable i estan conformades clarament per la intenció d’oprimir i dominar.

En el futur

Amnistia Internacional formula nombroses recomanacions concretes sobre com les autoritats israelianes poden desmantellar el sistema d’apartheid i la discriminació, la segregació i l’opressió que ho sosté.

L’organització demana, com a primer pas, que es posi fi a la brutal pràctica de demolicions de cases i desallotjaments forçosos. Israel ha de concedir la igualtat de drets a tota la població palestina a Israel i els TPO segons els principis del dret internacional dels drets humans i del dret internacional humanitari. Ha de reconèixer el dret de la població refugiada palestina i dels seus descendents a retornar a les cases on vivien ells o les seves famílies, i proporcionar a les víctimes de violacions de drets humans i de crims de lesa humanitat una reparació completa.

La magnitud i la gravetat de les violacions documentades en l’informe d’Amnistia Internacional exigeixen un canvi dràstic en l’enfocament de la comunitat internacional a la crisi de drets humans a Israel i els TPO.

Tots els Estats poden exercir la jurisdicció universal sobre les persones dels qui calgui sospitar raonablement que són autores del crim d’apartheid en virtut del dret internacional, i els Estats que són Parts en la Convenció contra l’Apartheid tenen l’obligació de fer-ho.

“La resposta internacional a l’apartheid no ha de seguir limitant-se a condemnes anodines i declaracions ambigües. Tret que abordem les causes fonamentals, la població palestina i la israeliana seguiran bloquejades en el cicle de violència que ha destruït tantes vides”, va concloure Agnès Callamard. “Israel ha de desmantellar el sistema d’apartheid i començar a tractar a la població palestina com a éssers humans amb iguals drets i dignitat. Fins que això ocorri, la pau i la seguretat seguiran estant lluny l’una de l’altra”.

Per saber-ne més:

Resum executiu en castellà de l’informe i informe complet en anglés.

+ Curs de formació: Deconstructing Israel’s apartheid against Palestinians!


Spread the love