“Milers d’habitatge van quedar totalment destruïdes, a les quals se sumen totes les que han estat parcialment danyades”, diu Mufid Hasayneh, ministre palestí d’Obres Públiques. Espera la fi definitiva dels combats per poder iniciar, amb l’ajuda de fons estrangers, la laboriosa reconstrucció de Gaza.
Jairy aprofitar la calma de les primeres hores de la treva per tornar a la seva llar, però l’espectacle que va trobar a la ciutat de Beit Hanun, convertida en un camp de ruïnes, supera tot el que havia imaginat.
Quan Israel va anunciar, després de dies de bombardejos, l’inici de la seva ofensiva terrestre a la franja de Gaza, Jairy Hassan al-Masri, la seva dona i els seus tres fills van abandonar immediatament la seva bonica casa blanca, amb el seu pati amb gespa, el seu palmero i seva llimoner, va informar AFP.
De tornada per primera vegada dimarts, a les primeres hores de la treva de tres dies entre Israel i Hamas i de la retirada dels soldats israelians, descobreix la magnitud dels danys.
“Aquesta és la meva ciutat?”, Es pregunta, plasmat, davant uns habitatges aixafades o esfondrades. A la vora dels carrers de sorra en què els tancs han deixat gravades les petjades dels seus erugues jeuen sense vida uns rucs envestits.
L’estructura de casa segueix en peu, però les parets estan plenes de forats. L’habitació del seu fill Hassan, de 11 anys, està coberta de casquets. Al saló hi ha un morter abandonat, al primer pis, un llançagranades. En una paret està dibuixat un mapa del barri, amb inscripcions en hebreu que suggereixen que els soldats israelians es van servir de casa abans de marxar.
Jairy ha tornat només per estalviar l’experiència a la seva família. “Què vaig a dir als meus fills ia la meva mujerâ No vull que vegin això! Es tornaran bojos. Com explicar tot Estoa”, sospira mentre avança entre la runa. “Què li hem fet, nosaltres, a Netanyahuâ”, llança, referint-se al primer ministre israelià.
Com Jairy, milers de gazatíes han anat a comprovar si el seu habitatge seguia en peus. Zakia Shaban Baker Masri, vídua de 74 anys, amb veu aguda i la cara lluminosa adornada per un vel verd, camina amb el cor encongit en el que queda de l’habitatge familiar.
“En tant que vaig entrar, em vaig posar a plorar”, diu. “Els estalvis de tota la meva vida era aquí, a la meva habitació. Però ja no em queda res”, diu aquesta àvia, que després tornarà a la perifèria de Gaza.
DESTRUIR PER RECONSTRUIR
La desolació és la mateixa al nord de l’enclavament palestí. Mohammad, de 22 anys, va tornar per veure l’apartament familiar totalment rebentat i incendiat pels combats. A la planta baixa, deambulen uns galls perduts al so d’un avió sense pilot que travessa el cel.
“Tot està destruït. Els edificis no són habitables. Haurem de llençar-ho tot i reconstruir. D’aquí a llavors, no tenim on viure”, excepte els refugis de l’ONU o la família, assegura.
“Milers d’habitatge van quedar totalment destruïdes, a les quals se sumen totes les que han estat parcialment danyades”, diu Mufid Hasayneh, ministre palestí d’Obres Públiques. Espera la fi definitiva dels combats per poder iniciar, amb l’ajuda de fons estrangers, la laboriosa reconstrucció de Gaza.
El ministeri palestí de Finances calcula que les necessitats més urgents de la reconstrucció requereixen entre 4.000 i 6.000 milions de dòlars.
Els gazatíes de moment esperen i no es projecten en la reconstrucció. Vénen a prendre el pols a l’espera de la fi del malson.
Un grapat de valents dormen aquesta nit entre la runa, com Jadar al-Masri.
Ha instal · lat un matalàs sobre una llosa de formigó que amenaça amb cedir en cada moment. “És perillós, però bé. Vaig a quedar durant la treva. Si es reprèn la guerra, tornaré” a un refugi. “Tot això, és una prova de Déu, però que ningú s’equivoqui: ens aixecarem de nou”.
Font: Palestinalibre.org
El Universal