Diversos nens es reuneixen al pati d’una escola-alberg a Gaza però no són els jocs que centra la seva atenció, sinó un grup de psicoterapeutes que tenen com a missió tractar l’estrès i la por dels menors.
Quan Israel va llançar la seva ofensiva sobre la franja costanera fa ja més d’un mes, l’agència de l’ONU per als refugiats palestins (UNRWA) va habilitar la majoria de les seves escoles en ella per oferir refugi a les prop de 200.000 persones que van abandonar les seves llars, molts ara destruïts o seriosament danyats pels bombardejos aeris i atacs de l’artilleria israeliana.
Aclaparats per la violència, els nens que van ser acollits en aquestes escoles-alberg passen el seu temps amb psicoterapeutes que juguen amb ells, els ajuden a dibuixar i els expliquen relats com a part de la teràpia per minimitzar l’estrès i la tensió que pateixen.
Aquests especialistes són també palestins residents a Gaza, homes i dones que voluntàriament han decidit posar a disposició dels altres els seus coneixements en educació i psicologia i la seva habilitat per tractar amb nens en etapes de crisi.
No només han de mantenir els petits entretinguts, sinó també ajudar-los a superar els temors que els produeix haver perdut les seves llars.
Segons aquests experts, en una situació de conflicte la por i el desplaçament forçat afecten psicològicament, especialment als més petits, provocant, entre altres efectes, alteracions del son i terrors nocturns.
Fins ara, diverses agències de l’ONU a la cura de la infància han reiterat en múltiples ocasions la seva preocupació sobre el futur d’aquests nens i xifren en prop de 400.000 aquells que necessiten amb urgència rebre psicoteràpia per reduir les seqüeles del conflicte.
Ahmed Badder, que presta ajuda psicològica “d’emergència” als menors, assegura que tots els voluntaris estan esforçant-se al màxim per donar la millor atenció.
“Estem dividits i cada grup va a una escola o hospital”, explica Badder, que afegeix que “és una missió complicada treballar amb nens que presenten danys psicològics després que molts d’ells, a més, hagin perdut els seus pares, germans i amics “.
La part més complicada, segons aquest voluntari, “és quan algú pregunta on són els seus pares, on han anat o qui se’ls ha emportat. En aquest cas, intentem que oblidin progressivament i s’adaptin, a poc a poc, a la seva nova situació” .
Aquesta tragèdia s’estén per tot Gaza, on a cada casa, a cada família hi ha una història per explicar després de més d’un mes d’intensos bombardejos i foc de blindats al llarg i ample del petit territori costaner.
D’acord al Ministeri de Sanitat a Gaza, uns 430 nens han mort i prop de 3.000 han resultat ferits durant l’operació que, en total, ha esbiaixat la vida de gairebé 2.000 persones.
No obstant això, per a molts, les joguines, els jocs i les històries no són suficient.
Bashir Idhair, amb set anys, ho ha perdut tot, inclosa la seva família en un bombardeig sobre la seva casa a Rafah, al sud de Gaza.
A l’hospital de Shifa, també atacat durant el conflicte, Bashir no deixa de plorar i crida sense parar a la seva mare.
Ell també va ser ferit i el seu petit cos es resisteix a superar el que va passar, tot i el suport dels parents que encara queden al seu costat, que es desviuen per ajudar-lo.
El seu oncle, Jalil Idhair, afirma que els tractaments més moderns no podran curar les seves ferides perquè Bashir “desitja, des del més profund del seu ésser, haver mort amb la seva família en lloc de viure la resta dels seus dies sense ells”.
El doctor en Psicologia a la Universitat d’Al-Aqsa, Derdah Al Shaler, afirma, d’acord als altres experts a Gaza, que els nens hi han estat subjecte de dolor físic i psicològic durant l’ofensiva.
“Les dades són sabuts, però són il · limitats, impossibles de quantificar els casos de danys psicològics. En una situació com aquesta, puc dir que la gran majoria dels menors de 18 anys travessen un període de problemes psicològics per la guerra israeliana sobre Gaza” , exposa l’Shaler.
Font: Palestinalibre.org desde Saud Abu Ramadà, Agència EFE