El desemparament dels gazatíes davant les nevades després de la guerra


Els gazatíes que van sobreviure a la guerra viuen a la llum de les espelmes, cuinen amb foc de llenya i s’apilen sacs de sorra en els seus refugis, uns mitjans rudimentaris davant l’embat de la tempesta hivernal i les baixes temperatures.

 Des que un bombardeig israelià va destruir casa seva el passat estiu, Wael al-Xeikh, de 37 anys, i els seus dos fills combaten el fred en una tenda de campanya sense electricitat.

 La tempesta hivernal Houda, acompanyada per una onada de fred, que assota Orient Mitjà ha endurit encara més les seves precàries condicions de vida.

 Els vents van escombrar l’enclavament a més de 80 km / h. Per por que es portessin la lona que van instal·lar sobre les ruïnes de casa seva, els Xeikh s’han refugiat en habitatges de familiars.

 Imad Mutlaq encara té en peu part de la seva casa del sud de la franja de Gaza, però va passar una nit “difícil, sense electricitat ni calefacció”.

 Mohamed Zyad, de 30 anys i pare de quatre bessons, va quedar escaldat l’any passat amb la inundació de la planta baixa del seu edifici, de manera que aquesta vegada va fer apilament de “llet i bolquers”.

 Fins i tot els que tenen un sostre sota el qual protegir-se, s’enfronten al mateix problema: la crisi elèctrica. L’única central de la Franja de Gaza, danyada durant la guerra, subministra sis hores d’electricitat al dia a 1,8 milions d’gazatíes. El combustible escasseja i el seu preu augmenta.

 Desenes de milers de persones viuen amb mitjans elementals i perillosos. Un nen va resultar ferit de gravetat en un incendi causat per una espelma encesa.

 

Quatre dies abans, dos germans de tres i quatre anys van morir a l’incendiar casa del campament de refugiats de Chati. El drama va causar una crisi política a la Franja de Gaza on, per primera vegada, diverses forces van carregar contra el moviment islamista al poder, Hamas, fins i tot en el seu propi bàndol.

 Entre les veus crítiques hi ha la Jihad Islàmica, que va atribuir la responsabilitat d’aquestes morts a Hamàs ia l’Autoritat Palestina del president Mahmud Abbas, que no acaben de posar-se d’acord perquè el govern d’unió gestioni la crisi humanitària.

 Des Cisjordània, l’altre territori palestí separat de Gaza per Israel, i Ramallah, seu de l’Autoritat Palestina, s’ha declarat l’estat d’emergència per a tots els territoris.

 Part de la Cisjordània ocupada està coberta per una nevada. A Gaza, vorejada al sud pel desert del Sinaí egipci ia l’oest per la Mediterrània, no neva, però han caigut pedregades.

 Raed al Dahchan, a càrrec de la protecció civil a Gaza, afirma que els seus homes s’enfronten a “una situació difícil, complicada encara més a causa de la manca d’infraestructures” al territori, devastat per 50 dies de guerra al juliol i agost de 2014 i sotmès a un bloqueig, no només per part d’Israel sinó també d’Egipte.

 La reconstrucció promesa es fa esperar. Segons l’ONU, 17.000 gazatíes viuen en col·legis tot esperant un habitatge. En aquest enclavament colpejat per la pobresa i la desocupació, els agricultors estan preocupats per les collites i els pescadors ja no surten a pescar.

 Font: Agència AFP