De l’holocaust nazi a l’holocaust sioniste

Spread the love

 

Israel està cometent crims perseguits pel Tribunal Penal Internacional.

EUA i la Unió Europea assisteixen a la matança negociant vendes d’armes.

Avui, 70 anys després de l’holocaust nazi, Israel està cometent crims de genocidi contra els palestins. L’actual operació israeliana Protective Edge (Vora protector), a la Franja de Gaza, està causant centenars de morts, milers de ferits, i una destrucció total d’infraestructures. A Gaza, una ciutat assetjada, bloquejada i sotmesa als atacs de l’exèrcit israelià per terra, mar i aire, com en tot Palestina, el govern i l’exèrcit israelians estan cometent crims de genocidi, de guerra, de lesa humanitat, d’agressió i de terrorisme d’Estat. Crims tots ells condemnables en el dret internacional i perseguits pel Tribunal Penal Internacional.

L’Operació Vora Protector és l’actual de les nombroses que Israel va llançar contra Gaza. L’última va ser l’anomenada Pilar Defensiu, al novembre 2012, que deixo centenars de morts i ferits. Una altra, anterior, va ser la batejada Plom Fos, a finals de 2008 i començaments de 2009, en què van perdre la vida més de 1.400 palestins i cinc mil van ser ferits. Entre operació i operació, onades d’atacs israelians sobre Gaza segaven la vida de molta gent i sotmetien la població a condicions infrahumanes de vida.

Gairebé 70 anys després de la partició de Palestina per la Resolució 181 de l’ONU, fent possible la creació de l’Estat d’Israel sobre una part de Palestina, una resolució qualificable com incompatible amb les competències de les Nacions Unides, ja que aquesta no tenia sobirania sobre Palestina i per tant no podia decidir la partició, però, la decisió va ser aprovada gràcies al caràcter colonial de les grans potències occidentals. Des de llavors, el nou Estat, Israel, sense fronteres definides fins avui, segueix ocupant la totalitat de l’espai palestí des de la guerra de 1967. Des de la guerra dels Sis Dies, l’Estat sionista, com a potència ocupant, ha continuat amb accions polític-militars destinades a la construcció d’assentaments a Cisjordània, el desplaçament massiu de la població palestina, la construcció del Mur de Separació a Cisjordània i l’annexió de Jerusalem Oriental, entre d’altres. Accions, totes elles, contràries al dret internacional, als principis de les Nacions Unides, ia la Convenció de Ginebra.

Són 100 anys des de la Primera Guerra Mundial i l’ocupació britànica de Palestina, però la lluita del poble palestí per la seva autodeterminació segueix activa. Una lluita que manté viva la qüestió i que el 2012 va portar a l’Assemblea General de l’ONU a reconèixer, per una aclaparadora majoria, a Palestina com a Estat observador. D’aquesta manera, l’organització més representativa de la voluntat internacional reconeix la sobirania dels palestins sobre el territori ocupat per Israel des de 1967.

La resolució reafirma el dret del poble palestí a “l’autodeterminació i independència a partir de les fronteres de 1967”. A més, expressa la “urgent necessitat” d’accelerar les negociacions per a un acord de pau “just, durador i integral” basat en les resolucions de l’ONU, els principis de la Conferència de Madrid i el Full de Ruta del Quartet que ajudi a resoldre els temes pendents: “Jerusalem, refugiats, assentaments, fronteres i seguretat”. La Resolució dóna als palestins renovada legitimitat en la seva lluita contra l’ocupació i crida l’atenció mundial sobre la urgent necessitat de posar fi a un problema que explica en gran mesura el clima de violència al Pròxim Orient.

Com va assenyalar el president palestí davant l’Assemblea General en el seu discurs del 29 de novembre de 2012, de la mateixa manera que avui, es pot afirmar que “L’agressió israeliana contra el nostre poble a la franja de Gaza ha confirmat una vegada més la necessitat urgent i urgent de posar fi a l’ocupació israeliana i que el nostre poble pugui assolir la seva llibertat i independència. Aquesta agressió també confirma la continuació per part del Govern d’Israel de la seva política d’ocupació, força bruta i guerra, que al seu torn obliga a la comunitat internacional a assumir les seves responsabilitats envers el poble palestí i la pau “.

L’estatut de Palestina com a Estat observador no proporciona dret de vot a les Nacions Unides, però, permet adherir-se als convenis i tractats internacionals dipositats a l’ONU, com ara les diferents Convencions de protecció dels drets humans. L’Estat Palestí podrà acudir, per exemple, al Tribunal Internacional de Justícia per denunciar l’ocupació israeliana, a institucions internacionals o la Cort Penal Internacional (CPI) davant la que podria reclamar les presumptes violacions israelianes al dret internacional.

La resposta israeliana al reconeixement de l’Estat palestí va arribar a través d’agressions i atacs contra la franja. Alguns analistes expliquen l’ofensiva contra Hamas per la debilitat del Govern israelià i la fràgil coalició entre Netanyahu i Lieberman, buscant cada un d’ells consolidar la seva pròpia imatge de falcons intransigents. No obstant això, la causa principal segueix sent el manteniment de l’ocupació i annexió d’espais palestins. A més, el nou caràcter jurídic del conflicte, Estat ocupant un altre, que augmenta els nivells d’aïllament internacional d’Israel com a conseqüència de l’increment de condemnes per la seva política i el seu incompliment de resolucions, normes i legislacions internacionals. Una altra de les raons de l’agressió és la formació d’un govern transitori d’unitat nacional per afrontar l’ocupació com la causa del conflicte.

El temps, com a factor important en el projecte sionista per transformar l’Estat d’Israel en una nació israeliana, necessita mantenir el ‘status quo’ de ni guerra ni pau per molt més temps. No obstant això, mentre passen els dies, organitzacions internacionals com l’ONU o la Lliga Àrab, potències mundials com els EUA o la Unió Europea, potències regionals com Egipte, Turquia o l’Aràbia Saudita, assisteixen als crims d’agressió, de guerra, i de genocidi , negociant i renegociant els seus interessos de petrodòlars, d’armes i de guerra.

Avui, 70 anys després del genocidi nazi contra els jueus, Israel, està cometent crims de guerra i de genocidi a Palestina, mentre la comunitat internacional és incapaç de prendre cap decisió i molt menys de dur a terme cap acció. No obstant això, per sobre de tot i després de tot, el govern sionista oblida que a major atac major reacció, i que el poble palestí s’aferra al dret de defensar-se contra l’agressió, l’ocupació i el genocidi. És qüestió de temps.

Najib Abu-Warda és professor de Relacions Internacionals de la Universitat Complutense.

Font: Najeeb Abu Warda, El Mundo – Espanya


Spread the love

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *