El músic anglès envia una carta a l’opinió pública d’EU qüestionant la seva cega adhesió i suport en els crims de guerra que Israel perpetua amb el seu desplegament militar i colonial sobre els Territoris Ocupats a Palestina: una crida a despertar l’empatia o repensar la complicitat de occident en la massacre palestina.
Una de les grans ments musicals del segle XX, Brian Eno, va escriure aquesta carta oberta sobre la pèrdua de civilització a la qual inevitablement ens riba aquest conflicte entre Israel i Palestina.
Les negretes són nostres. Pots consultar el text original aquí.
Benvolguts Tots:
Sento que trenco una regla no escrita amb aquesta carta, però no puc callar més.
Avui vaig veure una fotografia d’un palestí que plorava, mentre sostenia un contenidor plàstic i una bossa de carn. Era el seu fill. Va ser triturat (segons l’hospital) per un atac de míssils israelians-aparentment amb el vostre fantàstica nova arma, les bombes flechette. Probablement vostès les coneixen: centenars de petits dards d’acer muntats al voltant d’un explosiu que arrenca la pell humana. El nen era Mohammed Khalaf al-Nawasra. Tenia quatre anys.
De sobte em vaig trobar pensant que un dels meus fills podria ser el d’aquesta borsa, i aquesta idea va aconseguir fer-me enutjar més que moltes altres coses.
Després vaig llegir que les Nacions Unides va dir que Israel podria ser culpable de crims de guerra a Gaza, i que volien llançar una comissió al respecte. Estats Units no la recolzaria.
Què està passant als Estats Units? Sé de pròpia experiència el esbiaixat de les seves notícies, i que poc s’escolta l’altre costat d’aquesta història. Però – per amor de Déu! – No és tan difícil assabentar. Per què Estats Units continua donant suport cegament aquest exercici unilateral de neteja ètnica? PER QUÈ? Simplement no entenc. Odiaria pensar que és només pel poder de l’AIPAC [American Israel Public Affairs Committee] … doncs, en aquest cas, llavors la teva govern és simplement corrupte. No, no penso que aquesta sigui la raó … però no tinc idea de quin pugui ser.
Els Estats Units que jo conec i estima és compassiu, de ment oberta, creatiu, eclèctic, tolerant i generós. Vostès, els meus propers amics nord-americans, simbolitzen tot això per a mi. Però quin Estats Units està donant suport aquesta horrible guerra colonialista i unilateral? Podem desxifrar: sé que vostès no són les úniques persones com vostès, llavors com va ser que totes aquestes veus no s’estan escoltant o sent registrades? Per què no és el teu esperit en el que la gent pensa quan escolta les paraules ‘Estats Units’? Què tan dolent és quan el país que assenta la seva identitat, més que cap altre, en nocions com Llibertat i Democràcia, va i posa els seus diners exactament on la seva boca no està i dóna suport a una teocràcia racista i furiosa?
L’any passat vaig estar a Israel amb Mary. La seva germana treballa amb la UNWRA [Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient] a Jerusalem. Amb nosaltres anava un palestí, Shadi, espòs de la seva germana i guia professional, i Oren Jacobovitch, un jueu israelià, ex-major de les IDF [Forces de Defensa Israelians], que va abandonar el servei sota una tempesta per negar-se a colpejar palestins. Al costat d’ells vam veure algunes coses desconcertants: cases palestines acorralades per filferro de pues i làmines per evitar que els colons llancin merda i orins i tovalloles sanitàries usades als habitants; nens palestins de camí a l’escola sent colpejats per nens israelians amb bats de baseball davant riure i l’aplaudiment dels seus pares; tot un poble expulsat vivint en cavernes mentre tres famílies colonitzadores es mudaven a les seves terres; un assentament israelià al cim d’un turó abocant les seves deixalles directament als camps de cultiu palestins a la falda; El Mur; els punts de revisió … i tota la interminable humiliació diària. Segueixo pensant, ‘els nord-americans realment donen suport això? Realment pensen que està bé? O simplement no s’han assabentat? ‘.
Sobre el Procés de Pau: Israel desitja el Procés, però no la Pau. Mentre ‘el procés’ segueix en marxa, els colonitzadors continuen prenent terra i construint assentaments … i finalment, quan els palestins llancen els seus patètics focs artificials, són colpejats i destrossats amb míssils d’última tecnologia, plens d’urani, perquè Israel “té dret de defensar-se a si mateix “(tot i que els palestins clarament no). I les milícies colonitzadores sempre estan feliços de colpejar alguna cosa o destruir l’olivar d’algú mentre l’exèrcit mira cap a un altre costat. Per cert, molts d’ells no són ètnicament israelians: són jueus del ‘dret al retorn’ de Rússia i Ucraïna i Moràvia i Sud-àfrica i Brooklyn que van arribar fa poc a Israel sota la noció que tenien un dret (diví!) Inviolable a la terra, i que “àrab ‘és igual a’ plaga ‘-racisme de la vella escola desplegat amb la mateixa fatxenderia arrogant i desvergonyida que els vells nois de Louisiana apreciaven tant. Aquesta és la cultura que els nostres impostos estan defensant. És com enviar diners al [KK] Klan.
Però més enllà d’això, el que realment em preocupa és el quadre general. Ens agradi o no, als ulls de la major part del món, Estats Units representa ‘Occident’. Així que sembla que Occident està donant suport aquesta guerra, malgrat els nostres grans discursos sobre moralitat i democràcia. Temo que tots els èxits civilitzatoris de la Il · lustració i la Cultura Occidental sigui desacreditats-per a alegria dels bojos Mullahs-per aquesta flagrant hipocresia. La guerra no té justificació moral per a mi-però ni tan sols té un valor pragmàtic. No té sentit ni en la ‘realpolitik’ kissingueriana; simplement ens fa quedar malament.
Lamento molestar amb tot això. Sé que estan ocupats i en diferents nivells d’al · lèrgia a la política, però això va més enllà de la política. Es tracta que estem malgastant el capital civilitzatori que hem construït per generacions. Cap de les preguntes d’aquesta carta són retòriques: realment no ho entenc, i voldria entendre.
XXB
Font: Pijamasurf.com /