Els 21 ex-reclusos de Cisjordània van arribar amb autobús a la Muqata, seu del govern a Ramallah, on van ser rebuts pel president palestí Mahmud Abbas i altres membres del gabinet palestí, així com desenes de persones properes i familiars. “Donem la benvinguda als nostres germans herois que deixen enrere les reixes cap a un món de llibertat”, va dir Abbas a la multitud. “Aquesta és la segona celebració i en dos mesos n’hi haurà una tercera i una quarta, fins que tots els presoners siguin alliberats”, va afegir. Els cinc presos restants van ser posats en llibertat a Gaza, on centenars de persones es van congregar per donar-los la benvinguda al pas fronterer d’Erez. 

L’alliberament forma part d’un acord que consta de quatre etapes, on s’han de posar en llibertat un total de 104 presoners palestins de llarga durada. Els reclusos que conformen l’acord van ser sentenciats abans dels Acords d’Oslo, el primer acord israelià-palestí interí que es va signar fa 20 anys. Aquest és el segon grup de presoners alliberats, després que el primer va ser posat en llibertat el passat 13 d’agost.

Protestes a Israel contra l’alliberament dels presoners
Com ja va passar l’agost passat, l’alliberament del segon grup de presoners palestins ha provocat crítiques i protestes a la dreta nacionalista israeliana. El passat dilluns es reunien fora de la presó d’Ofer al voltant de 2.000 israelians que van corejar consignes com “Mort als terroristes!”

La tensió també ha sacsejat la coalició del primer ministre Benjamin Netanyahu. El ministre d’Habitatge israelià Uri Ariel, un polític de línia dura del partit d’extrema dreta nacionalista Llar Jueva, es trobava entre els manifestants i va afirmar que es comprometria a “respondre” a l’alliberament de presoners amb la construcció de més assentaments.
D’altra banda, l’associació israeliana de víctimes del terrorisme, Almagor, va presentar una petició a la Cort de Justícia contra l’alliberament dels reclusos que el Tribunal Superior d’Israel va rebutjar posteriorment.

La construcció d’assentaments il·legals continua
Hores després d’alliberar els reclusos palestins, el Govern israelià va aprovar la construcció de 1.500 nous habitatges a l’assentament il·legal de Ramat Shlomo, Jerusalem Est. Plou sobre mullat. Ja a l’agost amb l’alliberament del primer grup de reclusos palestins, el Govern israelià va anunciar la construcció de més de 2.000 habitatges per a colons als Territoris Ocupats.
Fins i tot la portaveu de la Unió Europea d’Afers Exteriors, Catherine Ashton, va advertir mesos enrere que l’aprovació de nous assentaments il·legals a Cisjordània amenaçaria amb fer les Negociacions de Pau amb els palestins “impossibles”.

Sense canvis reals en la política de repressió israeliana
Segons Addameer, organització que treballa pels drets dels presoners palestins, no hi ha hagut cap canvi en la política israeliana de detenció i empresonament als Territoris Ocupats i Gaza des del començament de les negociacions. Amb una mitjana de 400 detencions per mes i 1100 arrestats des del retorn a les Negociacions de Pau al juliol, es fa palesa la situació de repressió sistemàtica que arrossega la societat palestina.

L’associació, molt crítica amb el procés d’alliberament selectiu de reclusos, afirma que “no garanteix la fi de les polítiques de detencions massives i detencions arbitràries d’Israel, ni tampoc garanteix els drets dels més de 5.000 presos que estan detinguts actualment”, entre els quals 137 es troben en detenció administrativa, sense càrrecs ni el dret a un judici.
La insistència d’Addameer en la qüestió dels presos no és gratuïta. Si es revisa la història recent es pot observar com processos de pau com els de Sud-àfrica i el Nord d’Irlanda remarquen la importància i la centralitat de l’alliberament de presoners per tal d’aconseguir una pau justa i duradora.

PAU FABREGAT / @PAU_FABREGAT | 30/10/2013

Aquesta notícia ha estat publicada al lloc web www.setmanaridirecta.info