En les últimes setmanes hem vist a tot el món una mobilització sense precedents per part de la societat civil contra la injustícia que suposa la brutal i desproporcionada resposta Israelià al llançament de míssils des de Palestina.
Si sumem totes les persones que es van manifestar demanant justícia entre Israel i Palestina el cap de setmana a Ciutat del Cap, Washington, Nova York, Nova Delhi, Londres, Dublín, Sidney i totes les altres ciutats, aquesta ha estat, probablement, la major protesta ciutadana per una mateixa causa en tota la història de la humanitat.
Fa un quart de segle vaig participar en concorregudes manifestacions contra l’apartheid. Mai vaig imaginar que tornaríem a veure de nou manifestacions d’aquest calibre, però l’afluència de gent dissabte passat a Ciutat del Cap va ser igual si no major. Entre els participants es trobaven joves i ancians, musulmans, cristians, jueus, hinduistes, budistes, agnòstics, ateus, negres, blancs, vermells i verds … tal com es podria esperar d’una nació dinàmica, tolerant i multicultural.
Vaig demanar a la multitud que coregés amb mi: “Ens oposem a la injustícia que suposa l’ocupació il · legal de Palestina. Ens oposem a les matances indiscriminades a Gaza. Ens oposem a la humiliació a la qual sotmeten als Palestins en els retens i controls de carreteres . ens oposem a la violència perpetrada per totes les parts. Però no ens oposem al poble jueu “.
A l’inici de la setmana, sol·licitar a la Unió Internacional d’Arquitectes, reunida a Sud-àfrica, la suspensió temporal d’Israel del seu organisme.
Vaig suplicar als germans i germanes israelians presents a la conferència que es desvinculessin personal i professionalment dels projectes i construccions d’infraestructures relacionades amb la perpetuació de la injustícia, com ara el mur de separació, les terminals de seguretat, els llocs de control i els assentaments en els territoris palestins ocupats.
Vaig dir: “Els prego que portin aquest missatge a casa: canviem el rumb de la violència i l’odi sumant al moviment pacífic perquè la justícia arribi a tota la gent de la regió”.
En les últimes setmanes, més de 1,6 milions de persones a tot el món s’han unit a aquest moviment sumant-se a una campanya d’Avaaz que demana a les multinacionals que es lucren de l’ocupació israeliana, i / o estan implicades en l’abús i la repressió al poble Palestí que es retirin. La campanya s’adreça específicament al fons de pensions holandès, ABP; al banc Barclays, al proveïdor de sistemes de seguretat, G4S; a la companyia francesa de transports, Veolia; a l’empresa d’ordinadors, Hewlett-Packard; i la proveïdora d’excavadores Caterpillar.
El mes passat, 17 governs de la UE van instar els seus ciutadans a evitar fer negocis o invertir en els assentaments il · legals israelians. A més hem estat testimonis de la retirada de desenes de milions d’euros de bancs Israelians per part del fons de pensions holandès, PGGM; de la desinversió de G4S a través de la fundació Bill i Melinda Gates; i de com l’Església Presbiteriana dels EUA ha tret uns 21 milions de dòlars d’HP, Motorola Solutions i Caterpillar.
Aquest moviment està cobrant força.
La violència engendra violència i odi, que només engendra més violència i més odi.
Nosaltres, els sud-africans, coneixem bé la violència i l’odi. Comprenem el dolor que suposa ser els empestats del món, quan sembla que ningú t’entén ni té el desig d’escoltar tan sols quin és el teu punt de vista. Nosaltres venim d’aquí. També coneixem els beneficis que, amb el temps, va portar el diàleg entre els nostres líders; quan van ser aixecades les prohibicions sobre les organitzacions etiquetades com a “terroristes” i els seus líders, incloent a Nelson Mandela, van ser alliberats de l’empresonament, l’exili i de l’exili.
Sabem que quan els nostres líders van començar a dialogar, la justificació de la violència que havia arruïnat la nostra societat es va dissipar i va desaparèixer. Els actes de terrorisme perpetrats després de l’inici del diàleg, com els atacs a una església oa un bar, van ser condemnats gairebé universalment, i el partit responsable es va ressentir a les urnes.
L’eufòria que va seguir a la nostra primera votació conjunta no va ser del domini exclusiu dels negres Sud-africans. El veritable triomf de la nostra solució pacífica va ser que tots ens sentim inclosos. I més tard, quan vam presentar una constitució tan tolerant, compassiva i inclusiva que hauria fet que Déu es sentís orgullós, tots ens sentim alliberats.
Per descomptat, va ajudar que comptéssim amb un conjunt de líders extraordinaris.
Però el que va forçar definitivament que aquests líders s’asseguessin al voltant de la taula de negociacions va ser el còctel de persuasives eines no violentes desenvolupades per aïllar Sud-àfrica econòmica, acadèmica, cultural i psicològicament.
Arribats a cert punt el govern es va adonar que el cost d’intentar mantenir l’apartheid sobrepassava els seus beneficis. Als 80, la suspensió del comerç amb Sud-àfrica per part d’empreses multinacionals sensibilitzades va ser una de les claus que va permetre doblegar l’apartheid sense vessar sang. Aquestes empresasentendieron que contribuint a l’economia sud-africana eren partícips del manteniment d’un statu quo injust.
Aquells que continuen fent negocis amb Israel, contribuint a mantenir un sentit de “normalitat” entre la societat Israeliana li estan fent un flac favor als pobles d’Israel i Palestina. Estan formant part de la perpetuació d’un statu quo absolutament injust.
Aquells que contribueixen a l’aïllament temporal d’Israel estan dient que tant isralíes com Palestins tenen el mateix dret a la dignitat i la pau.
Finalment, els successos a Gaza del passat mes serviran per demostrar qui creu en la vàlua dels éssers humans. S’està tornant cada vegada més evident que polítics i diplomàtics no estan sent capaços de trobar respostes, i que la responsabilitat per intervenir una solució sostenible a la crisi a Terra Santa recau en mans de la societat civil i dels ciutadans d’Israel i Palestina més de la recent devastació de Gaza, éssers humans decents d’arreu incloent molts a Israel-estan profundament molestos per les diàries violacions a la dignitat humana ia la llibertat de moviment imposada als Palestins en els retens i controls de carretera. Les polítiques d’ocupació il · legal d’Israel, juntament amb la construcció d’assentaments en terres ocupades compliquen encara més el ja difícil objectiu d’aconseguir un acord futur acceptable per a totes les parts.
L’Estat d’Israel s’està comportant com si el demà no existís. La seva gent no tindran les vides pacífiques i segures que anhelen-i mereixen- mentre que els seus líders perpetuïn les condicions que sostenen el conflicte.
He condemnat els palestins responsables del llançament de míssils i coets a Israel. Estan donant força a les flames de l’odi. M’oposo a totes les manifestacions de violència.
Però hem de tenir molt en clar que el poble de Palestina té tot el dret de lluitar per la seva dignitat i llibertat. Aquesta és una lluita que té el suport de molts al voltant del món.
No hi ha problema humà irresoluble quan els éssers humans uneixen els seus esforços amb el sincer desig de superar-lo. No hi ha pau impossible quan la gent té la determinació d’assolir.
La pau requereix que les persones d’Israel i Palestina reconeguin l’ésser humà que habita en ells i en l’altre i entenguin la seva interdependència.
Els míssils, les bombes i la cruesa de l’insult no són part de la solució. No hi ha solució militar.
És més probable que la solució sigui procedent d’aquesta caixa d’eines no violentes que desenvolupem a Sud-àfrica en els anys 80 per persuadir al govern de la necessitat de modificar les seves polítiques.
La raó que aquestes eines – el boicot, les sancions i la retirada de fons – resultessin finalment eficaços va ser l’existència d’una massa crítica que les recolzava, tant dins com fora del país. La classe de suport del que hem estat testimonis al llarg del món en les últimes setmanes en relació amb Palestina.
El meu prec al poble d’Israel és que vegi més enllà del moment, que vegi més enllà de la ràbia de sentir perennement assetjat, per veure un món en el qual Israel i Palestina puguin coexistir – un món en el qual regnin la dignitat i el respecte mutus.
Requereix un canvi de mentalitat. Un canvi de pensament que reconegui que l’intent de perpetuar l’statu quo actual condemna a les futures generacions a la violència ia la inseguretat. Un canvi de mentalitat que cessi d’interpretar la crítica legítima a les polítiques d’Estat com un atac al Judaisme. Un canvi de mentalitat que comenci a casa i s’estengui per totes les comunitats i nacions i regions, arribant a la diàspora disseminada per tot el món. L’únic món que compartim.
Les persones unides en favor d’una causa justa són imparables. Déu no interfereix en els assumptes de la gent, esperant que creixem i aprenguem resolent les nostres dificultats i diferències per nosaltres mateixos. Però Déu no està adormit. Les escriptures Jueves ens diuen que Déu té preferència pels febles, els desposseïts, les vídues, els orfes, per l’estranger que allibera als esclaus en l’èxode cap a la Terra Promesa. Va ser el profeta Amos va dir que hem de deixar a la justícia fluir com un riu.
La bondat preval al final. La recerca de la llibertat per part del poble de Palestí enfront de les polítiques d’Israel és una causa justa. És una causa que el poble d’Israel ha de donar suport.
Nelson Mandela va pronunciar aquella cèlebre frase on va dir que els sud-africans no se sentiran lliures mentre els palestins no ho siguin.
Hauria pogut afegir que l’alliberament de Palestina alliberarà Israel més
Arquebisbe Desmond Tutu
Clergue i pacifista sud-africà que va adquirir fama internacional durant la dècada de 1980 a causa de la seva lluita contra l’Apartheid. Tutu va ser el primer sud-africà negre a ser triat i ordenat com Arquebisbe anglicà de Ciutat del Cap (Sud-àfrica) i després Primat de la llavors Església de la Província d’Àfrica Meridional (actualment Església Anglicana d’Àfrica Meridional). Va ser laureado amb el Premi Nobel de la Pau el 1984.
Email desmondtutu@gmail.com
Il · lustració de R.Kamal.