L’últim atac israelià a un refugi de l’ONU ha acabat amb la paciència de Pierre Krahenbuhl, comissionat general de la UNRWA. Aquest és el comunicat que ha fet públic aquest matí:
“La nit passada, van morir nens quan dormien al costat dels seus pares sobre el sòl d’una aula en una refugi de l’ONU a Gaza. Nens morts mentre dormien. Això és una ofensa per a tots nosaltres, una font de vergonya per a tothom. Avui el món suporta la seva vergonya.
Hem visitat el lloc i reunit les proves. Hem analitzat fragments, examinat els cràters i altres danys. La nostra valoració inicial és que l’artilleria israeliana va atacar l’escola en què 3.300 persones havien buscat refugi. Creiem que hi va haver tres impactes. És massa aviat per donar una xifra confirmada de morts. Però sabem que hi haurà moltes morts de civils i ferits, inclosos dones, nens i el vigilant de la UNRWA que intentava protegir el local. Són gent que va rebre l’ordre de l’exèrcit israelià d’abandonar les seves cases.
La localització precisa de l’Escola Bàsica de Nenes de Jabalia i el fet que albergava milers de desplaçats havia estat comunicada a l’Exèrcit israelià en 17 ocasions per assegurar la seva protecció. L’última va ser a les nou menys deu de la nit passada, només unes hores abans del bombardeig fatal.
Condemno en els termes més estrictes aquesta greu violació del dret internacional per les forces israelianes.
Aquesta és la sisena ocasió en què una de les nostres escoles ha estat atacada. Hi ha hagut morts entre el nostre personal, les mateixes persones que dirigeixen la resposta humanitària. Els nostres refugis estan plens. Desenes de milers de persones poden quedar tirats als carrers de Gaza sense menjar, aigua i refugi si continuen els atacs contra aquestes zones.
Ja no n’hi ha prou només amb limitar-nos a l’acció humanitària. Ha arribat el moment d’exigir responsabilitats. Faig una crida a la comunitat internacional perquè prengui mesures polítiques que posin fi immediatament a aquesta constant carnisseria. “
19 persones han mort i 90 han resultat ferides. L’atac es va produir quan tots estaven adormits. A les 4.30 de la matinada.
No hi ha encara una versió oficial israeliana, però un portaveu militar va cridar a una periodista de The Guardian per comunicar-li que havia “membres de Hamàs disparant projectils de morter des de les rodalies de l’escola i els soldats van respondre disparant contra l’origen d’aquest foc”.
Com han destacat molts, aquesta és una ofensiva en què l’Exèrcit israelià obliga amb amenaces o bombardejos a la població civil a abandonar les seves cases, el que fa que aquestes persones es refugiïn en centres de la UNRWA o cases de familiars. I quan hi són, torna a atacar-los. Al final, Israel només els deixa l’opció de triar el lloc on moriran.
Hi Michelle,Thank you for writing. Sorry I missed your comment until now. No, we don’t offer any services for a need like that. It is the first time I’ve heard of that. Cremations are on the rise and most of our families can’t afford or don’t want to have, a casket burial. There are two possibilities that might explain this odd decision: one, someone is not giving you the correct answer. Two, the military has very sharp and uncrossable lines when it comes to discharge and what you’re entitled to after it. Since it’s been almost a year, I would buy them a flag as a present and have your own ceremony to remember her father. You don’t need the military’s blessing for something like that. Best of luck and many thanks for writing. Dave