El desè aniversari de la mort de Iàssir Arafat, que es va commemorar el dilluns, va deixar l’anunci que aquest mateix mes els palestins demanaran al Consell de Seguretat de l’ONU el reconeixement del seu Estat a les fronteres de 1967.
D’aquesta manera el president Mahmud Abbàs posa en marxa un procés per resoldre el conflicte per la via política i judicial, que serà llarg i complex i estarà ple d’obstacles, en considerar finalment que Israel no té cap intenció d’abandonar per les bones els territoris ocupats.
L’anunci d’Abbàs es ve cuinant des de fa molt temps i els israelians ja han començat a respondre incrementant la construcció a les colònies jueves de Cisjordània, inclosa Jerusalem, a uns nivells que no tenen precedents, alhora que ataquen frontalment a Abbàs.
L’Estat palestí va ser reconegut a l’Assemblea General de l’ONU el novembre de 2012 per 138 vots contra nou en qualitat d’Estat observador, i ja llavors els israelians van respondre aplicant una sèrie de sancions de tot tipus que podrien augurar el que s’està preparant per el futur més immediat.
En Ramallah es compta amb que la iniciativa d’Abbàs al Consell de Seguretat fracassi per la senzilla raó que l’administració dels Estats Units la vetarà. És una cosa que ja ha dit Washington i no cal esperar cap sorpresa al respecte.
El pla d’Abbàs va ser exposat fa només unes setmanes a la sessió anual de l’Assemblea General: consisteix a demanar un calendari per a la fi de l’ocupació i una delimitació de les fronteres. L’ambaixador palestí davant l’ONU, Riad Mansur, ha confirmat que la iniciativa es presentarà davant el Consell de Seguretat “en els pròxims deu dies”.
Quan Washington vés aquesta iniciativa, Abbàs té previst acudir a les agències de l’ONU ia les convencions internacionals per demanar l’ingrés de l’Estat palestí. Aquesta petició, que es formalitzarà “en qüestió d’hores”, segons el dirigent Nabil Shaaz, no li sortirà gratis ja que el Congrés americà ja ha anunciat que en aquest mateix instant Estats Units congelarà la seva ajuda econòmica als palestins.
Hi ha, però, una alternativa amb la qual es podria evitar que el Congrés tallés l’aixeta de les ajudes. Abbàs podria demanar a l’Assemblea General que discuteixi els passos que poden adoptar els països membres per acabar amb el conflicte abans de recórrer a les agències internacionals.
Dins de les discussions que tenen lloc a Ramallah també es baralla sol·licitar als països àrabs que instin a la Cort Internacional de Justícia (CIJ) a que emeti un dictamen consultiu -que no seria vinculant- sobre les responsabilitats legals dels països membres per acabar amb l’ocupació.
L’expert Victor Quttan ha recordat a Al Hayat que una situació semblant es va donar el 2003, quan els Estats Units van vetar al Consell de Seguretat la condemna del mur que Israel estava aixecant a Cisjordània.
En aquesta situació va ser l’Assemblea General la que va demanar a la CIJ un dictamen consultiu i la CIJ va condemnar el mur de Cisjordània i també els assentaments jueus als territoris ocupats pel vot de 14 magistrats contra un al juliol de 2004.
Per descomptat, Israel va ignorar el dictamen i va continuar construint el mur i els assentaments. No obstant això, els palestins creuen que la situació d’ara es diferencia de la de llavors que ara tenen un Estat reconegut per l’Assemblea General.
En qualsevol cas, els palestins no tenen garanties que la seva iniciativa prosperi ja que Israel ha estat aplicant durant dècades la política que més li ha convingut en els territoris ocupats i els organismes internacionals no han pogut fer res, en gran part pel veto de Estats Units però també per la passivitat de la Unió Europea.
Una altra circumstància nova és que alguns països occidentals podrien reconèixer l’Estat palestí a títol individual, cosa que acaba de fer Suècia, l’exemple podria estendre sempre que els Estats Units no llancessin la seva maquinària diplomàtica per impedir-ho.
Els palestins han dit que entre les sol·licituds d’ingrés que pensen cursar es troba la de la convenció de Roma que dóna accés al Tribunal Penal Internacional (TPI), el que més endavant els permetria denunciar els presumptes crims de guerra i contra la humanitat que Israel comet diàriament als territoris ocupats.
El moment que Abbàs ha triat per llançar la iniciativa coincideix amb un ampli descontentament entre la població palestina per la manera en què ell mateix ha conduït el conflicte durant la passada dècada, deixant que Israel consolidi dia a dia l’ocupació, especialment a Jerusalem.
El descontentament es manifesta, entre altres coses, en un increment de disturbis contra l’ocupació, disturbis que tenen lloc per tots els territoris ocupats, inclosa Jerusalem oriental, i que no han estat organitzats des de Ramallah sinó que han sorgit de manera espontània.
Font: Eugenio García Gascón, Público – España
Desde palestinalibre.org