Israel pot donar-se el luxe de cometre genocidi i crims lesa humanitat, sabent que les possibles denúncies que es facin després de la guerra cauran en sac foradat, com van caure les de guerres anteriors contra els palestins. Europa “democràtica”, no mourà un dit per perseguir els abusos que s’han comès … Netanyahu sap molt bé com tractar amb les anomenades “democràcies occidentals” … i … fins a la propera massacre! …
El Govern israelià ja ha començat a treballar per a la postguerra formant una comissió interministerial, dirigida per l’Exèrcit, per fer front a possibles acusacions de crims de guerra als fòrums de justícia internacionals.
L’anunci va arribar unes hores abans que l’aviació israeliana matés aquest matí a deu membres de la família Al Gul a la ciutat de Rafah, al sud de la Franja, causant ferides a 20 membres de la mateixa família. Desenes de famílies palestines han viscut situacions semblants durant els últims dies. Algunes han estat esborrades completament de la faç de la terra durant els bombardejos indiscriminats de Benjamin Netanyahu a Gaza.
L’Exèrcit havia ordenat als residents de Rafah que es tanquessin a casa i que no sortissin al carrer, però després ha bombardejat amb l’aviació i l’artilleria aquestes cases a discreció. Moltes famílies de Rafah van anar a refugiar-se a una escola de la UNRWA, l’agència de l’ONU per als refugiats. Creien que l’escola era un lloc més segur que casa, però avui els israelians l’han bombardejat causant deu morts, tots civils.
Però el Govern israelià pot estar tranquil, de la mateixa manera que pot estar tranquil el pilot de l’F-16 nord-americà que va disparar la seva bomba nord-americana sobre la casa de la família Al Gul i després va tornar a la seva base com tenia previst. Les possibles denúncies que es facin després de la guerra cauran en sac foradat, com van caure les de guerres anteriors contra els palestins, o la terrible destrucció civil que van causar les bombes israelianes a la guerra del Líban de 2006, sense comptar amb els aproximadament 1.300 libanesos morts, en la seva immensa majoria civils.
El sistema democràtic, amb el seu vistós joc democràtic inclòs, té aquestes coses. Els grans paladins de la democràcia a Europa, amb els dirigents d’Alemanya (Angela Merkel) Regne Unit (David Cameron) i França (François Hollande) al capdavant, no mouran un dit per perseguir els abusos que s’han comès a Gaza durant els passats 27 dies.
Netanyahu sap molt bé com tractar amb les anomenades “democràcies occidentals”, ja que és un d’ells. En dies com aquests Netanyahu s’omple la boca amb la paraula “democràcia” i adverteix als occidentals que Israel està lluitant per ells, donant a entendre que si cau Israel després cauran els països occidentals, el que causa pànic a molts. Així ho va fer en el seu discurs televisiva de la nit de dissabte, en què va parlar en hebreu però, sobretot, en anglès.
El discurs israelià de la defensa de la “democràcia occidental” ha substituït aquests dies al tradicional ‘”Estat jueu i democràtic”, que tan aviat com acabi la guerra recuperarà el seu lloc de privilegi.
Els líders israelians pensen, i alguns-com el ministre d’Exteriors Avigdor Lieberman-ho han dit amb claredat, que quan el judaisme i la democràcia entren en contradicció, ha de prevaler el judaisme sobre la democràcia. Com si la religió fos homologable amb la democràcia. Potser és això el que ara està passant a Gaza. És a dir, que el que està passant té molt poc a veure amb la democràcia. Lieberman és laic, per descomptat, però sap que la religió és la base sobre la qual s’aixeca l’Estat jueu, de manera que és natural que posi el judaisme per davant de la democràcia.
L’altre pilar de l’Estat jueu és, evidentment, el nacionalisme, un nacionalisme exacerbat que viu de la mà de la religió, com si la religió i el nacionalisme fossin compatibles amb la democràcia. Els nens israelians mamen judaisme i nacionalisme al jardí d’infància, i després durant tota la vida.
El Dret internacional s’ha creat per tipus com els serbis o els africans, que paguen a la presó els seus crims de guerra, però per descomptat no per als israelians, que no paren de rebre l’ajuda militar, política i econòmica d’Occident per part de aquests països que estan convençuts, des d’aquest punt de vista que alimenta Israel, que Israel és l’avançada que defensa el sistema imperant.
Poc importa que el sistema sigui palmàriament injust. L’important és ficar por a la gent i mantenir la lluita contra vent i marea omplint-se la boca amb la paraula “democràcia”, encara que el que succeeixi tingui molt poc a veure amb la democràcia.
Ara bé, és difícil creure que els pilots que disparen diàriament aquestes bombes contra civils desarmats estiguin realment defensant la democràcia. Però del que podem estar segurs és que cap d’ells serà portat davant un tribunal internacional.
Quan acabi aquesta guerra, el discurs oficial tornarà a ser el del “Estat jueu i democràtic”, les aigües tornaran a la calma, i el qualificatiu “jueu” prevaldrà d’una manera oberta sobre el qualificatiu “democràtic”, com passa ara d’una manera vetllada.
Cadascú a casa seva i Déu en la de tots, però ningú a la banqueta. I santes pasqües.
Fins a la propera massacre.
Font: Palestinalibre.org
Desde: http://www.publico.es