Quan l’any dosmil el partit Likud (extrema dreta) va arribar al Ministeri d’Educació, els nens, adolescents i joves d’Israel van començar a rebre, progressivament, una formació altament distorsionada i militaritzada. Governava llavors el primer ministre i criminal de guerra Ariel Sharon, i el ministre Limor Lifnat va quedar a càrrec de la revisió a fons de tots els plans d’educació i d’ensenyament.
Set anys després, la gestió de les institucions educatives d’Israel estava en mans de funcionaris militars. Motti Saji, titular del programa Tsafta, va reconèixer que en lloc de formar professors qualificats, el propòsit apuntava a trobar dirigents militars amb habilitats especials.
Simultàniament, diversos investigadors i pedagogs de les universitats de Tel Aviv i Haifa es bolcaven a investigar els nous continguts didàctics dels llibres de text. A Una cara lletja al mirall, per exemple, el professor Adir Cohen va analitzar exhaustivament mil 700 llibres publicats després de 1967, després de la guerra d’expansió que els mitjans occidentals (i textos israelians) anomenen Guerra dels sis dies (1966). L’estudi va llançar resultats radicalment oposats a la tolerància predicada en els centenars de museus que Israel té muntats en diferents capitals i ciutats del món (Mèxic entre elles).
En 520 llibres, Cohen va descobrir descripcions humiliants i negatives dels palestins. Desglossats, 66 per cent dels textos es referien als àrabs com violents, malvats (52), mentiders (37), cobdiciosos (31), falsos (28), traïdors (27 per cent). Així mateix, en 86 llibres, el professor va trobar que es descriu als àrabs com homicides (21 vegades), sanguinaris (21), animals viciosos (17), bel·licistes (17), assassins (13), creients de mites (9), gepa de camell (dues vegades).
Un altre capítol de l’estudi es va basar en els resultats de cinc preguntes del tipus Com reconeixes a un àrab i et relaciones amb ells ?, realitzades a un grup de nens en una escola primària de Haifa (quart a sisè grau). Doncs bé: 70 per cent va descriure l’àrab com assassí, segrestador, criminal, terrorista, 80 va dir que veia els àrabs com bruts i amb cara aterridora, i 90 per cent va afirmar que els palestins no tenien cap dret sobre la terra d’Israel o palestina.
Per a la professora de la Universitat de Tel Aviv Nurit Peled-Elhanan (premi Sajarov per a la Llibertat de la Consciència, Parlament Europeu, 2001) “… les construccions del món fetes a partir dels llibres d’estudi, per tractar-se de les primeres a sedimentar en la ment dels nens, són molt difícils de ser eradicades.
“Els palestins afegeix mai es presenten com a éssers humans normals. No hi ha en aquest material tan sols una fotografia d’un palestí que mostri la cara. Tan sols podem veure emmascarats o en situacions que representin amenaces per als jueus. “
Els programes distorsivos resulten més obligatoris a les escoles palestins de Jerusalem est. El director de l’oficina d’Educació, Sameer Jibril, va instar les famílies palestines amb nens en edat escolar a estar atentes i conscients, ja que almenys en cinc escoles palestines se’ls estan canviant per la força els materials pels programes israelians.
La il · legal municipalitat de Jerusalem va observar Jibril- oferir augmentar els salaris dels mestres i directors palestins que acceptin posar en pràctica els programes israelians a les seves escoles. La proposta afegiria uns 2 mil xéquels (550 dòlars) de subsidi per alumne matriculat. Els materials mostren mapes modificats en els que Israel inclou la ribera occidental amb els noms de Judea i Samaria, a més de Gaza i el Golan sirià ocupat.
En matèria d’història, els programes fan èmfasi en l’estudi de la destrucció del temple de Salomó a la vella ciutat de Jerusalem, remarcant que la ciutat els pertany com a capital jueva d’Israel, ometent, de passada, que per aquesta època Palestina i Jerusalem estaven sota l’ocupació romana-hebrea, el temple va ser demolit pels romans, i mai va existir un Estat d’Israel abans de 1948.
Del seu costat, la professora Nurit PELD-Elhanan va denunciar la circulació de supòsits llibres de text escolars palestins en què diaboliza als jueus. Però aquests materials, assegura, són impresos en l’anomenat Centre de Vigilància sobre l’impacte de la Pau (sic) de Efrat, colònia il · legal de Cisjordània situada al sud de Jerusalem, administrada per rabins jueus d’extrema dreta.
En 2013, els falsos programes van ser presentats al Congrés dels Estats Units. Per rentar l’afront, el Congrés va lliurar mig milió de dòlars per cada un, i Hillary Clinton va contractar al director del Centre de Vigilància, Yohanan Manor, com a conseller personal.
* Text publicat amb base en els escrits del catedráticopalestino Elias Akleh i laperiodista Maureen Meehan (traducció de Beatriz Morales Bastos, Rebelión, 20/7 i 20/11/2007), Suhail Hani Daher Akel (ex ambaixador de Palestina a Argentina) i Nurit Peled-Elhanan (Universitat de Tel Aviv), autora de Palestine in israelià school books: Ideology and propaganda in education (2012).
Font: José Steinsleger, La Jornada – Mèxic