Així ho va relatar entre indignada i desesperada la veneçolana Valeria Cortés, brigadista de l’humanitari Associació Unadikum que col · labora com a “escut humà” amb el poble palestí.
En diàleg telefònic amb Télam, durant el qual podia escoltar el soroll dels bombardejos, la cooperant veneçolana va relatar que la tasca primària, per la qual periòdicament envien informes de camp a tothom, es va veure trastocada i ara ha de col · laborar amb tasques d’ajuda i salvament.
“La Creu Roja Internacional ja no hi és perquè diu que és un lloc molt perillós. És com si un bomber no ataca les flames per por de cremar-se. I en tot cas, si és un perill, que denunciïn Israel pel que està fent “, explica.
Cortés és a la ciutat de Gaza, on va arribar a l’abril, i des l’horror que es viu prossegueix: “Aquí sempre hi ha matances, però ara surt a tot arreu perquè són muntanyes de cadàvers. Perquè es donin una idea, són més de 7.000 les cases que van ensorrar els bombardejos israelians “.
La cooperant denuncia que “Israel deixa que els nens i dones agonitzin als carrers. Igual que l’ONU, que simplement parla d’un cessament de foc com si fos una lluita d’igual a igual”.
La situació a la Franja de Gaza sempre va distar de ser bona, però des que va començar l’operació israeliana “Tall Protector” la vida quotidiana, més enllà de les morts, es va transformar en irrespirable.
“Això és un camp de concentració, no es pot entrar ni sortir perquè no ho permeten Israel o Egipte. No tenim llum perquè per tercera vegada bombardejar la central elèctrica i amb prou feines hi ha aigua potable”, revela Cortés.
I explica que només el 5% de l’aigua a Gaza és dolç “perquè Israel es va quedar amb els aqüífers”. La resta-que s’usa per rentar-se o banyar-és salada perquè és de mar.
La conversa telefònica s’interromp per un parell de minuts. Cortés reprèn amb una disculpa: “Avui van atacar amb bombes de F16 l’únic hospital de rehabilitació per paraplègics que hi ha a Gaza i van causar un desastre. Aquí ja estan saturats tots els llocs i no teníem on portar-los”.
“Com no podem estar quiets en un mateix lloc-explica-ens manegem en una ambulància recorrent els llocs on puguin necessitar ajuda i ara hem de sortir una altra vegada”.
Com es van arreglar?, Va ser la pregunta. “Enmig de la foscor i amb metges i infermers que no parlaven anglès, vam haver traslladar als internats a diferents llocs que per descomptat no estan preparats”.
I finalitza l’entrevista amb un lacònic: “recórrer Gaza en ambulància és summament perillós perquè són atacades per igual. El que està fent Israel és un crim de lesa humanitat”.
Font: Telam – Argentina