11-Nov. Manifestació unitària – NO PARAREM, NO CALLAREM: ATUREM EL GENOCIDI A PALESTINA


Fa més d’un mes de l’escalada de violència d’Israel contra tot el poble palestí. Israel ha declarat una guerra contra el poble palestí, no només a la Franja de Gaza, a Cisjordània, a Jerusalem i a la Palestina del 48, sinó també contra totes les persones palestines que viuen a la diàspora. En l’últim mes, només a la Franja de Gaza la xifra de persones assassinades ja supera a les 11.000 persones, de les quals més de 4.500 són infants. Des del 7 d’octubre, Israel ha aniquilat a famílies senceres que han desaparegut del registre civil i, en alguns casos, s’han hagut de signar certificats de defunció, fins i tot abans de firmar el certificat de naixement d’un nadó. 

Fa una setmana, infants palestins van convocar una roda de premsa llançant una crida al món perquè s’aturi aquest genocidi, demanant-nos a nosaltres -la comunitat internacional- que actuem, amb un missatge clar: “volem viure”. 

En l’actualitat, ja hi ha més d’1 milió i mig de persones palestines que s’han vist obligades a abandonar casa seva. Les fotografies que ens arriben de famílies senceres caminant cap al sud de la Franja de Gaza, on també són bombardejades per Israel, ens evoquen l’any 1948, quan es va produir la Nakba (catàstrofe en àrab), quan més del 75% de la població palestina va ser expulsada de la seva terra, convertint-se en refugiada en zones com la Franja de Gaza. La Nakba va ser la neteja ètnica que l’any 1948 va perpetrar Israel i el seu projecte sionista contra la població indígena palestina, una neteja ètnica que continua perpetrant avui mateix. 

Repetim, la violència de l’ocupació, la colonització i l’apartheid és contra totes les palestines, no només a la Franja de Gaza. A Cisjordània, hi ha hagut més de 2.500 detencions arbitràries en l’últim mes i parlem de 176 persones assassinades des del 7 d’octubre. És important recordar que, abans del 7 d’octubre, el 2023 ja es considerava l’any més sagnant des de la segona Intifada, amb més de 180 persones assassinades. Israel continua assaltant poblacions palestines a les nits, com va fer el passat dimecres a Nablus i a Jenin. Van ser assassinades 15 persones a Jenin, després d’un assalt de més de 24 hores. La violència no només ve de part de les forces de l’ocupació, sinó també dels colons. Hem vist també com el ministre Ben Gvir ha entregat obertament armes als colons que viuen, de manera il·legal, a Cisjordània. 

A la Palestina del 48, Israel ha declarat l’estat d’emergència. I reprimeix i discrimina encara més a les palestines i a tothom que mostra la seva solidaritat, ja sigui a través de les xarxes socials o manifestant-se en protestes que estan sent repetidament prohibides. Israel inclús està detenint a antics membres de la Knesset -el parlament israelià-, només per mostrar la seva oposició amb la massacre de la Franja de Gaza.

Els horrors són innumerables i es fa impossible descriure’ls tots en un manifest. Les persones palestines ens diuen que ara és el moment d’actuar, que ara és el moment d’aturar aquest genocidi. 

Estem sent testimonis d’un genocidi perpetrat per Israel amb total impunitat a la Franja de Gaza. Què més ha de fer Israel i fins a quin punt ha d’arribar perquè tingui conseqüències? Quantes bombes més han de llançar sobre la Franja de Gaza? Quantes persones més han de morir perquè s’actuï i s’aturi el genocidi? Amb tota la intenció, Israel està bombardejant escoles, centres de culte, hospitals, ambulàncies, universitats. I ho fa i ho retransmet en directe a les nostres televisions. Ho fa i continua ignorant la crida del món sencer perquè s’arribi a un alto el foc immediat. Davant del govern i la societat més extremista de la història, veiem que les paraules no són suficients, sinó que calen accions concretes per part de qui té poder decisori i pot aturar aquest genocidi.

En el context profundament colonial, racista i islamòfob que vivim, que normalitza i deshumanitza les morts palestines, Israel porta 75 anys cometent crims contra el poble palestí, aplicant un règim d’apartheid, de colonització i d’ocupació, tal com han reiterat aquests dies diferents organismes de les Nacions Unides. Això és gràcies a la complicitat dels Estats Units d’Amèrica (EUA) i de la Unió Europea (UE). Tot i ser el govern israelià un govern obertament racista i d’extrema dreta, la UE encara considera Israel com un soci estratègic i els EUA els aporta mil milions de dòlars en ajuda militar. Sense anar més lluny, el govern de l’Estat espanyol va adquirir el 3 d’octubre d’enguany, míssils Spike – míssils que sabem que s’han utilitzat a la Franja de Gaza des del 7 d’octubre – per un valor de 700 milions d’euros.

L’Europa colonial es posa de manifest una vegada més amb la doble vara de mesurar de la Comissió Europea que, davant de la massacre patida pel poble palestí, continua parlant del “dret d’Israel a defensar-se”, tot i no ser inclòs en el dret internacional. Resulta escandalós que Europa Fortalesa es mobilitzi per acollir les persones refugiades ucraïneses, mentre assetja i persegueix les persones del Sud Global que busquen refugi i acollida.

Des del 1948 fins a l’actualitat, 75 anys després, seguim proclamant: “No en el nostre nom”. Cada cop hi ha més veus, sindicats, organitzacions, partits polítics que se sumen a la nostra crida perquè s’acabi el genocidi del poble palestí. Però hem de ser moltes més persones que aixequem la veu. Si les institucions callen, la societat civil ha d’omplir aquest silenci amb accions constants que qüestionin aquest silenci i facin reaccionar davant de tanta injustícia i impunitat. 

La majoria dels mitjans de comunicació amplifiquen la propaganda sionista, segons la qual “Israel té dret a defensar-se”, equiparant ocupat i ocupant. Una bona part continua deshumanitzant el poble palestí que, amb una mirada racista, és representat com a terrorista, bàrbar, com a animals no mereixedors de protecció internacional. Als treballadors de la Franja de Gaza, que Israel havia retingut durant setmanes al territori palesti del 48, va retornar-los a Gaza amb cintes numèriques enganxades als turmells. 

Entre la complicitat de les institucions europees, que callen i elogien Israel, i els mitjans que silencien les veus palestines, a les quals se les nega a que puguin explicar-se amb noms i cognoms, s’aplana el terreny perquè es produeixi un genocidi televisat, retransmès en directe. 

La història ens ha ensenyat “mai més, enlloc, contra ningú”, i això també inclou el poble palestí.

Des de l’any 2007, Israel bloqueja la Franja de Gaza, controlant tot el que entra i surt per terra, mar i aire. Des de fa un mes, Israel ha accentuat el bloqueig i no està deixant entrar aigua, menjar, electricitat, combustible ni medicaments. Israel bombardeja amb fòsfor blanc zones densament poblades a la Franja de Gaza. L’ocupació militar i la repressió ferotge es reforça a Cisjordània, Jerusalem i a la Palestina del 48. En les últimes setmanes Israel també ha bombardejat Síria i el Líban.

Els atacs no s’acaben aquí, sinó que les persones palestines a la diàspora i els moviments de solidaritat que s’estan organitzant en ciutats europees també estan sent durament reprimits. Fins al punt que s’estan prohibint manifestacions en defensa del poble palestí, criminalitzant i perseguint símbols palestins a l’espai públic, silenciant diputades palestines a EEUU i acomiadant treballadores que mostren qualsevol mena de suport amb el poble palestí. 

La solidaritat amb Palestina no és només important pel poble palestí, sinó per a totes nosaltres. Aquesta és una lluita compartida pels nostres drets, per viure amb dignitat a qualsevol indret del món; és mirar a la cara al racisme, al colonialisme, al feixisme i dir prou. Sabem molt bé que Palestina és el laboratori on l’espionatge, l’autoritarisme i la repressió que comença i s’assaja a Palestina, després arriba i s’estén per Europa. Un projecte colonial com el sionista, que ataca el sistema de les Nacions Unides i dels drets internacionals, implica un risc per a totes les persones i per a tots els nostres drets. 

Tal com hem vist als carrers de moltes ciutats d’arreu del món, cada cap de setmana, nosaltres,  la societat civil, estem al costat de Palestina. Hem de continuar als carrers, exigint no només un alto el foc, sinó l’embargament militar d’Israel, la fi de l’ocupació i l’apartheid, perquè hem de ser conscients que quan s’aturin els bombardejos a la Franja de Gaza, l’opressió del règim colonial continuarà vigent a Palestina. Hem d’obligar els governs a actuar i a fer-ho ara.

És per això que davant del genocidi que està cometent Israel:

  • Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea un alto al foc immediat.
  • Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea l’establiment de corredors humanitaris per a l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza. 
  • Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que suspenguin el comerç d’armes amb Israel i la cooperació militar i de seguretat.
  • Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que trenquin totes les relacions amb Israel.
  • Exigim a la Unió Europea que sancioni Israel per acabar amb l’ocupació, el colonialisme i l’apartheid del poble palestí. I permeti i asseguri el dret de retorn per als 8 milions de persones palestines refugiades.
  • Exigim a la Generalitat de Catalunya que deixi de considerar Israel com una regió estratègica a ACCIÓ – Agència per a la Competitivitat de l’Empresa.
  • Exigim a l’Ajuntament de Barcelona que suspengui l’agermanament amb Tel-Aviv.

Boicot a Israel!

Visca Palestina lliure!