Ai Weiwei a Gaza per donar veu als refugiats palestins


 L’artista dissident xinès Ai Weiwei roda des de fa un mes un documental sobre les crisis migratòries i per això, no podria ignorar la franja de Gaza, on la major part de la població està composta de refugiats, va explicar a l’AFP.

 

L’activista xinès Ai Weiwei durant la gravació d’un documental sobre la vida dels refugiats palestins al camp de Jabaliya, al nord de la franja de Gaza. Foto: EFE

 Ai Weiwei va entrar el dimarts 10 de maig de 2016 forma discreta en el territori on s’amunteguen prop de dos milions de palestins castigats per tres guerres en sis anys, aïllats del món pel bloqueig israelià i egipci, i confrontats a l’escassetat d’aigua i d’electricitat.

 Els artistes mundialment coneguts com Ai Weiwei que han visitat l’enclavament, governat per Hamas, es poden comptar amb els dits d’una mà.

 L’artista de 58 anys, considera que aquest viatge era necessari, fins i tot si, admet a l’AFP, arriba “amb una mica de retard”.

 “Hem anat a multitud de llocs, hem entrat en els campaments, entrevistat a molta gent” a Grècia, Jordània o Líban, diu. La qüestió dels refugiats “forma part de la nostra vida”, explica.

 1,2 milions de refugiats

 Dels prop de 1,8 milions d’gazatíes, més de 1,2 són refugiats les condicions de vida no han deixat de deteriorar-se en els últims deu anys, segons la agenca de l’ONU per als refugiats palestins (UNRWA). El 80% de la població depèn de l’ajuda internacional.

 Contràriament als recents fluxos migratoris a Europa, la crisi de Gaza data de 1948, quan centenars de milers d’àrabs es van veure desplaçats per la guerra precedent a la creació de l’Estat d’Israel.

 

 L’artista i activista xinès Ai Weiwei (d) interactua amb persones del camp de refugiats del Jabaliya durant la gravació d’un documental sobre la vida de refugiats a l’Orient Mitjà. Foto: EFE

 I els 1,2 milions d’gazatíes només són una part dels cinc milions de palestins (refugiats o els seus descendents) als quals l’UNRWA ajuda a Cisjordània ocupada, Jordània, el Líban i Síria.

 Gaza és un lloc “molt molt important en el qual filmar” per la dimensió del problema i de la complexitat del context polític, explica.

 Abans que ell, un altre artista de renom, Banksy, va entrar clandestinament a principis de 2015 en l’enclavament i va decorar les seves ruïnes amb els seus grafits de fort contingut polític.

 Ai Weiwei, empresonat a la Xina durant 81 dies el 2011 pel seu activisme, ha demanat i obtingut l’autorització d’Israel per entrar a Gaza, i ha publicat la foto d’aquest preuat salconduit a les xarxes socials, així com la del mur de formigó i acer que dóna accés a Gaza.

 Missatge

 En el camp de Jabaliya, al nord de l’enclavament, es va reunir amb palestins les cases van ser bombardejades durant la guerra de 2014 amb Israel.

Al sud, va interrogar a Rafah a palestins que intentaven creuar a Egipte aprofitant l’obertura excepcional d’aquesta frontera, l’única no controlada per Israel.

L’artista Ai Weiwei fa fotografies amb un telèfon durant la filmació d’un documental sobre la vida de refugiats a l’Orient Mitjà. Foto: EFE

 A la ciutat de Gaza, va posar amb joves, entre ells, Mona Karaaz, estudiant que vol “anar a Alemanya o a qualsevol altre país europeu”. “Allà potser podria ser científica”, aventura.

 Ai Weiwei ha multiplicat les seves accions per atreure l’atenció sobre la sort dels migrants. A mitjans de març, es va deixar tallar els cabells, de manera simbòlica, per un sirià en el camp de Idomeni, a Grècia. Al febrer, va recobrir les columnes del Konzerthaus de Berlín amb armilles salvavides.

 Ai Weiwei crida a palestins i israelians a coexistir. “Som al segle XXI. Cal acceptar que tots els éssers humans són iguals”, afirma, “i la humanitat és l’única cosa que tenim”.

 Font: El Comerç (Equador)