Mohammad Rafik Saba’na (17) i el seu cosí Nur Eddin (22) van ser executats en Huwwara (Nablus) el 27/12/15. Els soldats van al·legar que van intentar apunyalar-(un d’ells tenia una lleu ferida en una cama, que segons un testimoni va ser feta per un dels seus companys d’armes).
En 2016, no es necessita ser Adolf Eichmann per a ser executat a Israel: arriba amb ser una adolescent palestina amb tisores.
Cal dir les coses com són: Israel està executant extrajudicialment gairebé cada dia. Qualsevol altra qualificació és mentida. Si alguna vegada hi va haver aquí un debat sobre la pena de mort per als terroristes, ara són executats fins i tot sense judici (i sense cap debat). Si alguna vegada hi va haver discussió sobre les normes de combat, avui està clar: disparem a matar qualsevol palestí o palestina sospitosos.
El ministre de seguretat pública Gilad Erdan va resumir clarament la situació quan va dir: “Tot terrorista que estigui a punt de cometre un atac ha de saber que no sobreviurà”. I pràcticament tots els polítics ho van secundar amb unanimitat nauseabunda, des Yair Lapid en endavant. Mai es van atorgar aquí tantes llicències per matar, ni hi ha hagut tants dits impacients en el gallet.
En 2016, no es necessita ser Adolf Eichmann per a ser executat a Israel: arriba amb ser una adolescent palestina amb tisores. Els escamots d’afusellament estan en activitat tots els dies. Soldats, policies i civils disparen als que van apunyalar a israelians, o tractar de apunyalar-, o es va sospitar que anaven a fer-ho, ia qui van atropellar israelians amb els seus cotxes, o se sospita que ho van fer.
En molts casos, no hi havia necessitat de disparar -i certament cap necessitat de matar. En una gran quantitat de casos, la vida dels que van disparar no estava en perill. Van disparar a matar persones que portaven un ganivet o fins i tot unes tisores, o persones que simplement es van portar les mans a les butxaques, o van perdre el control del seu cotxe.
Els soldats van disparar a mort indiscriminadament a dones, homes, noies i nois adolescents. Els van disparar quan estaven dempeus, i fins i tot quan ja no representaven una amenaça. Els van disparar per matar-los, per castigar-los, per donar curs a la seva ràbia, i per venjar-se. El desdeny per aquests incidents és tal que poques vegades reben cobertura en els mitjans.
Dissabte passat, al checkpoint de Bekaot (Hamra per als palestins), a la Vall del Jordà, els soldats van assassinar de 11 tirs a l’empresari Said Abu al-Wafa (35), pare de quatre fills. Alhora, van matar també de tres tirs a Ali Abu Maryam, estudiant i treballador agrícola de 21 anys. L’exèrcit no va donar cap explicació sobre l’assassinat dels dos homes; únicament dir que hi havia sospites que algú tenia un ganivet. Hi ha càmeres de seguretat en el lloc, però l’exèrcit no va fer públic cap registre de l’incident.
El mes passat, altres soldats van matar a Nashat Asfur, pare de tres fills que treballava en una avícola israeliana. Li van disparar en el seu llogaret, Sinjil, a una distància de 150 metres, quan tornava a casa d’un casament. Abans, el mateix mes, Mahdia Hammad (40), mare de quatre filles, manejava cap a casa en el seu llogaret, Silwad, quan policies de frontera israelians miques el seu cotxe amb dotzenes de bales perquè van pensar que tenia intenció de atropellar-los.
Els soldats ni tan sols sospitar alguna cosa de l’estudiant de cosmetologia Samah Abdallah (18): simplement li van disparar al cotxe del seu pare “per error”, i la van matar. Tenien la sospita que un vianant de 16 anys, Alaa al-Hashash, anava a apunyalar-. També ho van executar a ell, és clar.
També van matar a Ashrakat Qattanani (16), que portava un ganivet i corria després d’una dona israeliana. Primer un colon li va passar per dalt amb el seu cotxe, i quan jeia ferida a terra, colons i soldats li van disparar almenys quatre vegades. Quina altra cosa és això sinó una execució?
I quan els soldats li van disparar per l’esquena a Lafi Awad (20) quan fugia després d’haver tirat pedres ¿no va ser una execució?
Aquests són només uns pocs casos que vaig documentar en les últimes setmanes a Haaretz. El lloc web del grup de drets humans B’Tselem té una llista de 12 casos més d’execucions.
La ministra sueca de relacions exteriors, Margot Wallström, una de les poques ministres amb consciència que queden al món, va exigir que aquestes morts siguin investigades. No hi pot haver una demanda més moral i justa. Hi hauria d’haver sortit de la nostra pròpia ministra de Justícia.
Israel va respondre amb els seus habituals xiscles. El primer ministre va dir que la seva exigència era “indignant, immoral i injusta”. I Benjamin Netanyahu entén bé el significat d’aquests termes: són exactes per descriure la campanya d’execucions criminals que Israel està duent a terme sota les seves ordres.
Publicat a Haaretz el 17/1/16. Traducció: Maria Landi.
“Disparin. Agreguin un ganivet. Prenguin una foto “
Font: Gideon Levy, Haaretz / Traducció: Maria Landi, Bloc Palestina al Cor