Cremar viu fins a la mort del nadó palestí ha generat moltes reaccions i condemnes. No obstant això, aquest crim igual que els altres milers, quedaria sense responsables. La hipocresia i la manca de voluntat per part de la Comunitat Internacional i la inoperància de l’Autoritat Palestina ajudarien a mantenir aquesta cultura de la impunitat …
El dia divendres recentment passat, va marcar un cop més la societat palestina. Aquest fatídic dia s’inicia amb l’atac de colons israelians al llogaret de Duma, al sud de Nablus, on van cremar vius als 4 membres de la família Dawabshe. Com a resultat va morir el nadó Ali, de 18 mesos d’edat, que va ser cremat viu i els pares i el fill gran de la família de 4 anys, tots es troben en estat crític amb greus cremades.
Hores més tard, soldats israelians, com és la seva rutina diària, disparen cap a les cases a Gaza, en aquesta oportunitat el blanc va ser un grup de nois a Beit Lahia en en nord de Gaza, resultant assassinat un jove de 17 anys i altres dos van ser portats a l’hospital local amb ferides greus. No prou amb el que ha passat, durant la tarda d’aquest mateix dia, un franctirador israelià apostat al Checkpoint de Atara, en les rodalies de Ramallah, dispara a boca de canó una bala explosiva que impacta al jove Leith Khaldi de 17 anys en ple pit, destrozádole els òrgans i causant la seva mort.
Aquests fets són rutinaris, diàriament s’assassina palestins. Potser la variable seria el fet de cremar a un lactant i l’impacte per la crueltat del crim.
Això no és un crim aïllat, com pretén Israel mostrar-ho. Només durant aquest any, l’ONU va comptabilitzar 122 atacs de colons a llogarets palestines. L’organització israeliana de drets humans B’Tselem va assenyalar que la crema del nadó era una cosa previst i esperable a la llum de la dinàmica i organització dels colons que són veritables paramilitars armats amb fusells de guerra i compten amb protecció permanent dels militars israelians.
Com era previsible, les reaccions sobre el crim del nadó no van trigar a aparèixer. Israel tèbiament “retreure” el crim. Obvi, és el mínim que es diu en aquest tipus de casos. No obstant això i tal com va passar amb els milers de palestins assassinats, i fins i tot molts estrangers, com el cas de Rachel Corrie, el periodista britànic James Miller i molts altres, cap israelià seria condemnat -seriamente- per assassinar un palestí i no palestí. Des de 1967 a la data, més d’un milió de palestins van ser empresonats per Israel. Avui en presons israelianes hi ha més de 6000 presos, suposadament per simples sospites o per resistir l’ocupació militar. No obstant això no existeix un sol imputat o pres israelià per la mort dels milers de palestins. Això no és una cosa estranya, és part de l’essència i naturalesa de l’estat d’Israel. Segurament, hi haurà un judici, que es dilataria infinitament en el temps, quedant els responsables, com sempre, en la mes absoluta impunitat.
Una altra reacció, va provenir de la Comunitat Europea i els Estats Units. Òbviament, condemnant el crim. No obstant això, aquestes no són mes que frases inútils. Més encara, la nul·la reacció real i efectiva per part d’aquests països que es vanten de ser democràtics i defensors dels drets humans, només incentiva mes a Israel per seguir cometent crims i violacions als drets humans, sabent que res li passarà. Hi ha tones de condemnes, però ni una sola acció concreta, efectiva i útil. Tot el contrari, aquests països seguiran subministrant armes, ajuda econòmica i suport logístic a Israel, per mantenir el status quo i d’aquesta manera garantir els seus interessos econòmics a la regió.
Davant d’aquest crim, potser el més patètic, ha estat la reacció de l’Autoritat Palestina. A part de les típiques condemnes i les reiteratives “fraseologies”, van anunciar amb bombo i platerets que el cas ho portaran a la Cort Penal Internacional. Esperem que això sigui cert i que aquesta Autoritat tramiti “seriosament” el cas. Però la història és diferent. La història indica col · lusió i col·laboracionisme. N’hi hauria prou de recordar el trist exercici de l’Autoritat Palestina que va paralitzar la tramitació de l’Informe Goldstone que acusava Israel de crims de guerra durant la invasió a Gaza de 2008 -2009, i la retirada per part de l’Autoritat Palestina la moció de congelar la membresía d’Israel en la FIFA al maig de 2015, i altres casos de col·lusió amb els israelians.
L’Autoritat Palestina liderada per Abbas, Erekat, Rajub i altres, no és més que un instrument que Israel utilitza per dur a terme la seva estratègia expansionista a Palestina. Novament, s’han d’analitzar els fets reals i no les enceses declaracions i discursos que aquesta Autoritat ens tenen acostumats.
Els fets reals indiquen que aquesta Autoritat porta més de 22 anys negociant, coordinant els temes de seguretat amb Israel, (seguretat per als colons i mai per als palestins), i el més greu, mantenint comerç fluid amb Israel; ¡Els palestins financem la nostra pròpia ocupació !. El resultat és eloqüent: La quantitat de colons il·legals durant el període de negociacions va augmentar en vuit vegades. Es va construir el mur de l’Apartheid, usurpant les millors terres palestines i els recursos hídrics. Milers de palestins han estat assassinats. Es van dur a terme milers d’operacions militars i enorme quantitat de destrucció tant a Cisjordània com a Gaza, i 3 guerres sobre la Franja amb les horribles conseqüències que tots coneixem. La dramàtica situació dels habitants palestins de Jerusalem que pateixen accions permanents de neteja ètnica, expulsió, empobriment i sistemàtiques accions tendents a obligar-los a deixar les seves terres i cases. Avui, gràcies a la passivitat de l’Autoritat Palestina, és absolutament inviable l’estat palestí i la població palestina es troba mes que mai exposada a la mort i atacs similars als que van causar la crema i mort del lactant Ali Dawabshe.
Mas greu encara, el senyor Saeb Erakat (que aviat visitarà Xile), líder de les negociacions amb Israel, i responsable de la situació sense retorn que actualment ens trobem, mentia a la gent assenyalant que l’Autoritat Palestina va paralitzar les negociacions amb Israel, sense això, la setmana passada portava reunions i negociacions secretes amb el ministra israeliana Silvan Shalom a Amman.
En resum, l’actual escenari és:
Els atac i crims que militars i colons israelians cometen, és part de l’estratègia israeliana d’expandir al màxim a Palestina i per a Israel, per cap motiu hi hauria un estat palestí viable i menys sobirà.
Com sempre aquest nou crim quedaria en la més absoluta impunitat.
Els crims són insentivados per una hipocresia i el doble estàndard internacional. Les potències econòmiques i militars, consideren a Israel com a soci estratègic i per tant compleixen el seu deure fent declaracions i condemnes, és a dir tinta sobre paper. Però mai alguna acció concreta i útil per aturar les violacions als drets humans.
L’anunci de l’Autoritat Palestina de portar el cas del nadó cremat a tribunals internacionals, és lloable, però s’ha de recordar que aquests tribunals mai han condemnat a responsables de crims on els responsables pertanyen a potències militars. Els judicis i condemnes únicament s’han dut a terme en contra de personeros de països pobres i del tercer món. Cal recordar que per al cas del Mur de l’Apartheid, Palestina va portar el cas a la Cort de l’Haia, on l’any 1994, aquest tribunal va emetre el seu dictamen, gairebé per unanimitat, indicant que el Mur és il·legal, que ha de ser demolit i recompensar als afectats, però Israel es va burlar del dictamen i desafiant la legalitat, va continuar amb la construcció d’aquest Muro.
Finalment, El format actual de l’Autoritat Palestina, no serveix per defensar els palestins de les agressions i els crims. L’enorme aparell de seguretat de l’Autoritat Palestina, només realitza activitats repressives en contra dels propis palestins. Al seu torn, al llarg d’aquests 20 anys d’Autoritat Palestina, només hem obtingut més colons, mes murs, mes mort, mes pobresa, més neteja ètnica, mes repressió i mes que mai una fatídica divisió i disputes internes irreconciliables entre els mateixos palestins.
La llibertat es conquereix mai de captaire, i el poble palestí té infinites reserves de lluita, convicció i resistència per conquerir la seva llibertat. Només es requereix que l’Autoritat Palestina deixi les coordinacions de seguretat amb Israel, acabar amb els negocis amb l’ocupació, acabar amb la divisió interna i que els aparells policials d’aquesta Autoritat implementin una estratègia nacional per protegir els palestins i no reprimir-los.
2 agost 2015