Ana Cárdenes
Jerusalem, 20 juny (EFE) .- En el Dia Internacional del Refugiat, la meitat del poble palestí segueix desplaçat i sense accés a un lloc al que pugui cridar casa, mentre segueix el deteriorament de la situació dels seus refugiats a l’Orient Mitjà.
En entrevista amb Efe, Christofer Gunnes, portaveu d’UNRWA, l’agència de l’ONU per als refugiats palestins, insta la comunitat internacional a buscar una solució per als més de cinc milions de refugiats i destaca que milers d’ells estan sent obligats a emprendre un segon exili per l’augment de la violència a la regió.
“Els refugiats palestins han estat en un estat de despossessió i exili durant 67 anys pendents d’una solució política”, denuncia Gunnes, la cara més visible d’UNRWA, que fa una crida “als actors polítics perquè resolguin el que només es pot descriure com una bomba de rellotgeria “.
“El 65 per cent dels refugiats són menors de 25 anys, estan marginats, desesperats, frustrats per la falta d’una solució justa i, en el clima actual de l’Orient Mitjà, amb tanta gent aixecant contra els governs i revelant de diverses formes, són part del combustible que podria de sobte incendiar-amb conseqüències alarmants i molt dramàtiques “, explica.
La cada vegada més adversa situació a la regió ha donat lloc a nous fenòmens entre els refugiats palestins. Alguns, escapant de la guerra a Síria, s’han torno a exiliar i han acabat a la franja de Gaza, mentre altres s’han llançat al mar en vaixells per intentar arribar a costes europees.
“Per als europeus és important adonar-se que, amb la creixent vulnerabilitat regional, els palestins troben difícil aconseguir seguretat i dignitat a l’Orient Mitjà, per la qual cosa cada vegada més travessen perillosos territoris presos per rebels o arrisquen la vida en alta mar per arribar a Europa “, diu Gunnes.
Els europeus, “hauran de decidir si van a proveir solucions in situ a l’Orient Mitjà, inclòs a través d’una UNRWA apropiadament finançada, o si volen fer front als palestins quan arribin a Europa”.
La vulnerabilitat regional sempre ha existit aquí però, en els últims anys s’ha disparat amb la crisi a Síria i l’Iraq, l’expansió del terror de l’Estat Islàmic i la inestabilitat i crisi en països com Iemen, Líbia, Egipte i altres de la zona.
“Aquest any més que mai els refugiats palestins no senten que tinguin una llar, un lloc fora de perill en cap costat. I això està portant a molts a arriscar les seves vides i les dels seus fills pujant en vaixells per escapar de la seva situació”, relata .
En el cas dels palestins, aquesta vulnerabilitat “s’afegeix a diverses altres capes de vulnerabilitat que ja hi eren, perquè estan desposseïts i exiliats des de fa tant de temps”.
“Sobre el paper està molt clar el que ha de passar: han de donar-los un Estat viable i una solució justa al seu dret de retorn”, que podria ser, per exemple, un pacte perquè hi hagi compensacions però que, en qualsevol cas, “ha de ser una solució acordada per les parts”.
A dia d’avui hi ha més de cinc milions de refugiats palestins registrats per l’ONU.
Mig milió viu a Síria -dels quals 45.000 han fugit al Líban i 15.000 a Jordània-, altres 750.000 estan a Cisjordània, 1,2 milions a Gaza i altres dos milions a Jordània.
“A Síria pateixen setge, com a Yarmuk, on hi ha inanició. Set dels dotze camps sirians estan greument afectats pel conflicte. A Gaza viuen sota bloqueig, el gener passat hi va haver nens que van morir de fred. Hi ha una desesperança absoluta: sense perspectives d’ocupació, amb talls de llum, sense accés decent a aigua i no s’ha reconstruït ni una sola de les cases destruïdes un any després del conflicte “, afirma Gunnes.
A Cisjordània “viuen amb la humiliació diària dels excessos de l’ocupació: la violència dels soldats, l’enderroc de les seves cases, néts que veuen els seus avis humiliats en llocs militars, l’expansió de les colònies, la violència dels colons” .
Mentre que al Líban “estan exclosos de moltes professions” ia Jordània “l’estat de les escoles en terrorífic: ningú voldria enviar als seus fills allà”, afegeix.
“Però el més important i que uneix a tots ells és que cap vol ser refugiat. Tots volen un lloc que puguin trucar casa”, reflexiona.
Després de tants anys, els camps de refugiats ja no són tendes de campanya sinó que molts s’han convertit en miserables barriades amb carrers tan estrets que es poden tocar els laterals amb els braços oberts: els falta llum, els falta aire i pateixen problemes de superpoblació, exclusió social i, alguns, drogoaddicció i violència.
“És indignant que per falta de decisions polítiques permetem això en el segle XXI amb un poble educat, emprenedor, amb mentalitat econòmica, que està sotmès a la ignomínia i la humiliació de la dependència. A Gaza, hi havia 80.000 persones que necessitaven ajuda alimentària de UNRWA el 2000 i avui són més de 860.000, s’ha multiplicat onze vegades “, lamenta Gunnes.
“No crec que sigui en interès de ningú, i molt menys d’Israel, tenir a prop de dos milions de persones bloquejades i desesperades”, diu i afegeix que l’economia de Gaza podria florir si se li permetés.
Aquest portaveu assenyala que UNRWA -que gasta entre 30 i 35 milions de dòlars al mes per atendre els refugiats- pateix una crisi de liquiditat i finançament, amb un dèficit de 101 milions de dòlars que farà que al setembre no disposin de fons.
“Nosaltres lamentem que encara existim. Després de 65 anys (des de la seva creació) UNRWA és el símbol viu d’un fracàs, el fracàs de la comunitat internacional d’arribar a una solució justa per als refugiats palestins”, lamenta.
I recorda que mentre no arribi a aquesta solució, el nombre dels refugiats seguirà creixent i la seva situació empitjorant. EFE