Qui es beneficia dels milers de milions promesos per a la reconstrucció de Gaza?


 Les parts implicades en la conferència de donants estan fent només els mínims esforços per poder dir que els supervivents de Gaza són una prioritat, on més d’un de cada mil dels seus gairebé 1,8 milions d’habitants, la majoria dels quals són refugiats , van ser assassinats. 

 

Una conferència de donants celebrada al Caire amb la finalitat de recollir fons per a la reconstrucció de Gaza ha anunciat, amb orgull, les promeses de diversos governs àrabs i occidentals d’ajudar a aquesta reconstrucció, que, juntes, sumen 5.400 milions de dòlars. 

 

No obstant això, el veritable beneficiari d’aquest ajut econòmic és Israel. L’anomenada comunitat internacional pagarà, un cop més, el compte de la reconstrucció mentre envia armes a Israel i li garanteix impunitat, premiant així la seva brutal agressió a Gaza i obrint les portes a la seva repetició. 

 

“Aquesta és la tercera vegada en menys de sis anys que ens hem vist obligats a afrontar, juntament amb el poble de Gaza, la reconstrucció” de l’enclavament, ha dit un exasperat secretari d’estat dels EUA, John Kerry. Com si la matança d’aquest estiu fos una cosa inevitable, sobretot tenint en compte totes aquestes armes que Washington envia Israel a mans plenes, a més de l’ajut econòmic i la cobertura diplomàtica que li ofereix des de les agressions a gran escala de l’hivern de 2008 -2009 i novembre de 2012. 

 

Les parts implicades en la conferència de donants estan fent només els mínims esforços per poder dir que els supervivents de Gaza són una prioritat, on més d’un de cada mil dels seus gairebé 1,8 milions d’habitants, la majoria dels quals són refugiats , van ser assassinats. 

 

L’Autoritat Palestina, amb seu a Ramallah, Cisjordània, ha anunciat que la meitat de l’ajuda promesa en la conferència de diumenge no serà per a Gaza. 

 

Algunes ajudes aniran a Ramallah 

 

En realitat, aquests diners anirà a parar al pressupost de l’Autoritat Palestina (AP) per a fins no especificats. 

 

Encara que la AP no va dir com gastarà aquests diners, “el sector dels serveis de seguretat ha crescut més ràpidament que qualsevol altra part de l’Autoritat Palestina” en l’última dècada, tal com han assenyalat Sabrien Amrov i Al·là Tartir en un recent article publicat pel think-tank palestí al Shabaka. 

 

L’any passat, el 26 per cent del pressupost de l’AP es va gastar en seguretat (en comparació amb només el 16 per cent en educació, un 9 per cent en salut i un minúscul u per cent en agricultura, històricament la columna vertebral de l’economia palestina). Un 44 per cent dels funcionaris de l’AP-el major percentatge dels mateixos- està emprat en el sector de la seguretat, han assenyalat Amrov i Tartir. 

 

L’Autoritat Palestina-que ja ha frenat les iniciatives per portar els crims de guerra comesos per Israel a Gaza aquest estiu davant la Cort Penal Internacional-està dirigida per Mahmud Abbas, qui fa poc va dir que la col · laboració amb les forces d’ocupació israelianes a Cisjordània és “sagrada”. 

 

L’AP aprofita l’oportunitat 

 

Des de començament d’any, més de 40 palestins han estat assassinats per les forces israelianes a Cisjordània; 14 van ser assassinats el 2013 en un període equivalent. La “coordinació de seguretat” de l’AP amb Israel no està interessada, òbviament, en la seguretat dels palestins. 

 

Com assenyalen Amrov i Tartir, “la resistència armada que una vegada va ser considerada com una part inseparable de la lluita palestina per l’autodeterminació està sent tractada per l’AP com una forma de dissidència que no només ha de ser controlada, sinó eradicada i criminalitzada”. 

 

L’actual paradigma de la “coordinació de seguretat”, diuen Amrov i Tartir, és “criminalitzar la resistència contra l’ocupació i deixar que sigui Israel, i els seus acòlits, que monopolitzin l’ús de les armes contra una població indefensa”. 

 

Atès que l’AP, que funciona com el braç supervisor d’Israel, s’ha posicionat com l’executor de la reconstrucció de Gaza, això serà aprofitat, segurament, com una oportunitat per aquells que busquen desmantellar la resistència armada (que va defensar als gazatíes i va mostrar una major disciplina i capacitat tàctica que en anteriors confrontacions amb Israel). 

 

Tot i que la AP ha aconseguit aquest paper, marginant a Hamàs a Gaza, tots els esforços per reconstruir la franja estaran subjectes, en última instància, a les decisions d’Israel. 

 

(Val la pena assenyalar que l’Organització per a l’Alliberament de Palestina va dir a l’agència de notícies Maan aquest diumenge que no hi havia data encara per posar en marxa els projectes de reconstrucció de Gaza.) 

 

Recordant als observadors qui està realment al comandament, Israel va negar inicialment als ministres de l’AP, incloent al primer ministre Rami Hamdalah, els permisos per visitar Gaza, que segueix estant sota el control i el bloqueig econòmic imposat per l’estat jueu i aplicat per l’organitzador de la conferència de donants, Egipte. 

 

“Una reconstrucció que durarà més de 50 anys” 

 

L’ONG d’ajuda solidària Oxfam ha assegurat la setmana passada que els diners promesos en la conferència de donants “llanguirà en els comptes bancaris durant dècades abans que arribi a la gent, llevat que les restriccions israelianes sobre les importacions siguin aixecades”. 

 

Ja que les importacions de materials de construcció bàsics a Gaza han estat prohibides, amb poques excepcions, des de 2007 i els túnels de contraban que comuniquen amb Egipte han estat àmpliament destruïts, els palestins no poden reconstruir l’enclavament. 

 

Oxfam ha afegit que “amb les actuals restriccions de les importacions, podrien ser necessaris més de 50 anys per construir 89.000 noves cases, 226 noves escoles, així com els centres de salut, les fàbriques i les infraestructures d’aigua i sanejament que la gent de Gaza necessita “. 

 

No importa quina sigui la quantitat de diners que els donants prometin per a la reconstrucció, és Israel qui decideix què entra i què surt de Gaza. 

 

L’Organisme de l’ONU per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris ha assenyalat, en un recent informe que es publica setmanalment, que camions amb materials de construcció amb destinació a Gaza van arribar el mes passat i van ser “assignats a projectes prèviament aprovats per Israel, que seran posats en marxa per organitzacions internacionals a Gaza “. 

 

El control total que exerceix Israel sobre l’economia de Gaza també s’aplica a les exportacions: només dos camions dels que van ser autoritzats a passar pel pas fronterer israelià per a mercaderies ho van fer el mes passat, els primers camions amb productes d’exportació des de juny . 

 

Rendició de comptes o complicitat 

 

El Comitè Palestí de la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) ha condemnat que no s’hagi exercit cap pressió rellevant sobre Israel perquè posi fi al bloqueig, que ha portat a l’economia de Gaza a la vora del desastre, fins i tot abans la destrucció causada pels bombardejos d’aquest estiu, durant els quals 419 fàbriques i tallers van ser danyats i 128 van quedar totalment destruïts. 

 

“El fet que hi hagi donants i promeses d’ajuda no ha de servir per oblidar-nos de responsabilitzar Israel per les seves greus violacions del dret internacional, els seus crims de guerra i els seus crims contra la humanitat, així com de cercar justícia per a les víctimes palestines”, ha declarat el comitè. 

 

“El bloqueig i les reiterades agressions militars d’Israel contra la Franja de Gaza formen part dels esforços sistemàtics israelians per separar definitivament aquest petit enclavament dels seus germans de Cisjordània i ‘desfer’ del seu gran població palestina, composta en la seva major part de refugiats de la Nakba (“Catàstrofe”) de 1948 que tenen drets i reclamacions sense resoldre a Israel “, afegeix la declaració. 

 

El comitè ha criticat l’ONU, al Comitè Internacional de la Creu Roja i altres agències internacionals per funcionar “dins dels límits de la política israeliana de separació i càstig col · lectiu”. 

 

Sense adoptar un embargament d’armes ampli i vinculant contra Israel, els estats donants, les agències internacionals i les ONG són còmplices d’una política il · legal i injusta de càstigs col · lectius, ha subratllat el comitè. Lamentablement, no hi ha cap mecanisme de rendició de comptes per als palestins. 

 

abandonar Gaza 

 

Tenint en compte totes aquestes realitats, és tràgic, però no sorprenent, que joves palestins de Gaza, que s’enfronten amb elevades taxes d’atur del 60 per cent, hagin perdut tota esperança i posin les seves vides en mans de contrabandistes en un intent d’arribar a Europa i tenir un futur. 

 

“Això no havia passat mai abans […] Fins i tot en els pitjors temps, la gent mai va pensar a abandonar la Franja de Gaza”, ha dit Sara Roy, que ha estudiat l’economia de Gaza durant tres dècades, a Bettina Marx en una entrevista per Deutsche Welle. 

 

“La classe mitjana ha estat pràcticament esborrada del mapa”, va dir Roy. 

 

Ni tan sols l’enfonsament deliberat d’un vaixell que transportava uns 500 passatgers-molts d’ells gazatíes, que, en la seva gran majoria, se suposa que ahogaron- davant de les costes de Malta el mes passat ha detingut l’emigració massiva de la franja de Gaza a través de túnels clandestins. 

 

A l’agost de 2012, l’ONU va publicar un informe que va estudiar quines serien les condicions de vida a Gaza el 2020 Però aquesta realitat d’una vida insuportable ja és aquí. 

 

Maureen Clare Murphy és cap de redacció de The Electronic Intifada i viu a Chicago. 

 

Font: Who benefits from billions pledged for Gaza reconstruction? 

 

Sobre el traductor: Javier Villate manté el bloc Disenso, amb articles, anàlisis i traduccions sobre Palestina, Israel i Orient Mitjà. Li pots seguir a Twitter combouleusis 

 

Font: Maureen Clare Murphy, The Electronic Intifada / Traducció: Javier Villate al Blog Disenso