Ja n’hi ha prou! Palestina, 68 anys d’ocupació

 

 De vegades els militars solen ser més lúcids que els polítics. Dic: els militars de veritat, que amb o sense raó barallen sobre el terreny i s’enfronten a una realitat que els polítics desconeixen, i molts analistes mesurats tergiversen.

 

Tal és el cas del general Yair Golan, subcomandant de l’exèrcit que des de 1948 ocupa Palestina. «Em fa por -va afirmar el militar- veure vestigis entre nosaltres de les esgarrifoses tendències que regnaven a tot Europa, i especialment a Alemanya fa 70, 80, 90 anys.»

 Golan va qüestionar el tret que el sergent Elor Azaria (20 anys, paramèdic de combat) li va pegar al palestí Abdel Fatah al Shari (21 anys), qui estava ferit a terra (Hebron, Cisjordània, 24 de març). «No tot el que fem és correcte», ha manifestat.

 Té raó. No és correcte que el autoinvestit «exèrcit més moral del món» assassini amb impunitat a un ésser humà. Però el notable és que per primera vegada en més de 10 anys un soldat jueu va ser assegut davant d’un consell de guerra que podria condemnar-lo a 20 anys de presó.

 Segons l’organització no governamental jueva Yesh Din (que ofereix assistència legal a palestins), l’exèrcit invasor va obrir 262 processos d’investigació des de 2001, en què van resultar sancionats 22 militars. Només en 2004 va ser jutjat i condemnat un soldat a vuit anys de presó. Mes no per assassinar un palestí, sinó a un activista britànic que participava en una manifestació a la franja de Gaza.

 No obstant això, en l’entitat neocolonial que presumeix de ser la «única democràcia de l’Orient Mitjà» (i el partit governant d’extrema dreta, el Likud, acaba de ser acceptat com a membre del Parlament Europeu …) també regeix el dret de «pensar diferent «. Així doncs, la inquietud del general Golan troba agafadors davant de rabins ultraortodoxos com Chaim Kanievsky, qui en ser consultat per metges militars els va dir: «Si un palestí ferit estava en perill de mort, havien de deixar-lo morir».

 Per la seva banda, l’articulista Uri Misgav va alertar al diari Haaretz sobre el llenguatge de Bezalel Smotrich (diputat del partit Llar Jueva), quan parla del «moment sagrat i pur del naixement d’un nen jueu». Smotrich i la seva dona van exigir no compartir l’espai físic amb els àrabs a les sales de maternitat dels hospitals, perquè «els àrabs són els enemics per necessitat». Misgav apunta: «Aquesta és una manera de pensar nazi. Els Smotrich i els seus seguidors són judeonazis».

 La tòxica cadena de voluntaris i mitjans jueus del web alineats amb l’Hasbarà (propaganda terrorista for export de Netanyahu) assegura que les expressions d’odi en l’enclavament neocolonial són marginals. No obstant això, les enquestes van revelar que 57 per cent de jueus van rebutjar el judici al sergent Azaria i, a Tel Aviv, milers van acompanyar als seus pares cridant a la plaça Yitzhak Rabin: «És un heroi», «Llibertat al soldat».

 No cal aclarir que no tots els jueus són com Smotrich. Però sense el seu partit, Netanyahu no hagués pogut armar la majoria per ser elegit primer ministre. Que en l’enclavament, diria la Hasbarà, ningú compta amb llum verda per incitar a la violència. Però els fets són més durs que la propaganda. Així, la nena palestina Dima a Wawi (12 anys), detinguda el 9 de febrer, va ser condemnada dos mesos a presó per portar un ganivet, mentre que ningú ha demandat fins a la data als autors de The King ‘s Torà, escrit per dos rabins que demanen l’assassinat dels nadons palestins.

 A finals de desembre passat la periodista Lisa Goldman va reportar que els festejantes del casament d’una parella de dretans radicals es van filmar ballant i cantant mentre agitaven una foto d’Alí Dawabsheh, el nadó palestí de 18 mesos assassinat al juliol en un atac incendiari a la seva casa, en el llogaret cisjordana de Duma. En el vídeo, gravat amb telèfon mòbil, un convidat s’enfila la foto del nadó amb un ganivet.

 De la seva banda, el corresponsal anglès Jonathan Cook (resident a Natzaret) glossa un informe de l’observatori Metges pels Drets Humans a Israel (PHRI, per les sigles en anglès), en el qual es diu que els palestins ferits en combat romanen fins a dos hores sense rebre tractament. «Els soldats jueus -apunta l’informe- es neguen a permetre que els equips palestins en els territoris ocupats puguin arribar fins als palestins ferits, disparant contra les ambulàncies i atacant al personal paramèdic.»

 PHRI va acusar les principals entitats mèdiques de Tel Aviv -Associació Mèdica d’Israel (que determina els codis metges) i Magen David Adom (que supervisa els serveis d’ambulàncies) – d’ignorar les proves que s’han recollit sobre aquests atropellaments.

 El polític laborista Yitzhak Herzog va atribuir als «» (sic) de l’extrema dreta les protestes a favor de sergent homicida, que només busquen «… afeblir els valors de les forces armades».

 En tot cas, són justament els valors d’aquest corrent principal (que el general Golan diu nauseating trends) els que s’han anat imposant en la societat de l’enclavament neocolonial, partint-, vertiginosa i irreversiblement, entre dretans, extremistes de dreta i assassins.

Font: José Steinsleger, La Jornada – Mèxic

Xerrada sobre el passat recent i l’actualitat a Palestina

El Dijous día 21 de gener de 2016 a les 19h, Ibrahim Beisani, president de la 

Comunitat Palestina de Catalunya, farà una Xerrada sobre el passat recent

i l’actualitat a Palestina.

                                                                                           Lloc:  Ateneu Roig – Torrent d’en Vidalet 34 baixos,

                                                                                                    Vila de Gràcia BCN             __Metro Joanic_

                                           Tots hi esteu convidat

Palestina, crema de nadons, crims, ocupació militar, impunitat i Col·laboracionisme

Cremar viu fins a la mort del nadó palestí ha generat moltes reaccions i condemnes. No obstant això, aquest crim igual que els altres milers, quedaria sense responsables. La hipocresia i la manca de voluntat per part de la Comunitat Internacional i la inoperància de l’Autoritat Palestina ajudarien a mantenir aquesta cultura de la impunitat …

El dia divendres recentment passat, va marcar un cop més la societat palestina. Aquest fatídic dia s’inicia amb l’atac de colons israelians al llogaret de Duma, al sud de Nablus, on van cremar vius als 4 membres de la família Dawabshe. Com a resultat va morir el nadó Ali, de 18 mesos d’edat, que va ser cremat viu i els pares i el fill gran de la família de 4 anys, tots es troben en estat crític amb greus cremades.

Hores més tard, soldats israelians, com és la seva rutina diària, disparen cap a les cases a Gaza, en aquesta oportunitat el blanc va ser un grup de nois a Beit Lahia en en nord de Gaza, resultant assassinat un jove de 17 anys i altres dos van ser portats a l’hospital local amb ferides greus. No prou amb el que ha passat, durant la tarda d’aquest mateix dia, un franctirador israelià apostat al Checkpoint de Atara, en les rodalies de Ramallah, dispara a boca de canó una bala explosiva que impacta al jove Leith Khaldi de 17 anys en ple pit, destrozádole els òrgans i causant la seva mort.

Aquests fets són rutinaris, diàriament s’assassina palestins. Potser la variable seria el fet de cremar a un lactant i l’impacte per la crueltat del crim.

Això no és un crim aïllat, com pretén Israel mostrar-ho. Només durant aquest any, l’ONU va comptabilitzar 122 atacs de colons a llogarets palestines. L’organització israeliana de drets humans B’Tselem va assenyalar que la crema del nadó era una cosa previst i esperable a la llum de la dinàmica i organització dels colons que són veritables paramilitars armats amb fusells de guerra i compten amb protecció permanent dels militars israelians.

Com era previsible, les reaccions sobre el crim del nadó no van trigar a aparèixer. Israel tèbiament «retreure» el crim. Obvi, és el mínim que es diu en aquest tipus de casos. No obstant això i tal com va passar amb els milers de palestins assassinats, i fins i tot molts estrangers, com el cas de Rachel Corrie, el periodista britànic James Miller i molts altres, cap israelià seria condemnat -seriamente- per assassinar un palestí i no palestí. Des de 1967 a la data, més d’un milió de palestins van ser empresonats per Israel. Avui en presons israelianes hi ha més de 6000 presos, suposadament per simples sospites o per resistir l’ocupació militar. No obstant això no existeix un sol imputat o pres israelià per la mort dels milers de palestins. Això no és una cosa estranya, és part de l’essència i naturalesa de l’estat d’Israel. Segurament, hi haurà un judici, que es dilataria infinitament en el temps, quedant els responsables, com sempre, en la mes absoluta impunitat.

Una altra reacció, va provenir de la Comunitat Europea i els Estats Units. Òbviament, condemnant el crim. No obstant això, aquestes no són mes que frases inútils. Més encara, la nul·la reacció real i efectiva per part d’aquests països que es vanten de ser democràtics i defensors dels drets humans, només incentiva mes a Israel per seguir cometent crims i violacions als drets humans, sabent que res li passarà. Hi ha tones de condemnes, però ni una sola acció concreta, efectiva i útil. Tot el contrari, aquests països seguiran subministrant armes, ajuda econòmica i suport logístic a Israel, per mantenir el status quo i d’aquesta manera garantir els seus interessos econòmics a la regió.

Davant d’aquest crim, potser el més patètic, ha estat la reacció de l’Autoritat Palestina. A part de les típiques condemnes i les reiteratives «fraseologies», van anunciar amb bombo i platerets que el cas ho portaran a la Cort Penal Internacional. Esperem que això sigui cert i que aquesta Autoritat tramiti «seriosament» el cas. Però la història és diferent. La història indica col · lusió i col·laboracionisme. N’hi hauria prou de recordar el trist exercici de l’Autoritat Palestina que va paralitzar la tramitació de l’Informe Goldstone que acusava Israel de crims de guerra durant la invasió a Gaza de 2008 -2009, i la retirada per part de l’Autoritat Palestina la moció de congelar la membresía d’Israel en la FIFA al maig de 2015, i altres casos de col·lusió amb els israelians.

L’Autoritat Palestina liderada per Abbas, Erekat, Rajub i altres, no és més que un instrument que Israel utilitza per dur a terme la seva estratègia expansionista a Palestina. Novament, s’han d’analitzar els fets reals i no les enceses declaracions i discursos que aquesta Autoritat ens tenen acostumats.

Els fets reals indiquen que aquesta Autoritat porta més de 22 anys negociant, coordinant els temes de seguretat amb Israel, (seguretat per als colons i mai per als palestins), i el més greu, mantenint comerç fluid amb Israel; ¡Els palestins financem la nostra pròpia ocupació !. El resultat és eloqüent: La quantitat de colons il·legals durant el període de negociacions va augmentar en vuit vegades. Es va construir el mur de l’Apartheid, usurpant les millors terres palestines i els recursos hídrics. Milers de palestins han estat assassinats. Es van dur a terme milers d’operacions militars i enorme quantitat de destrucció tant a Cisjordània com a Gaza, i 3 guerres sobre la Franja amb les horribles conseqüències que tots coneixem. La dramàtica situació dels habitants palestins de Jerusalem que pateixen accions permanents de neteja ètnica, expulsió, empobriment i sistemàtiques accions tendents a obligar-los a deixar les seves terres i cases. Avui, gràcies a la passivitat de l’Autoritat Palestina, és absolutament inviable l’estat palestí i la població palestina es troba mes que mai exposada a la mort i atacs similars als que van causar la crema i mort del lactant Ali Dawabshe.

Mas greu encara, el senyor Saeb Erakat (que aviat visitarà Xile), líder de les negociacions amb Israel, i responsable de la situació sense retorn que actualment ens trobem, mentia a la gent assenyalant que l’Autoritat Palestina va paralitzar les negociacions amb Israel, sense això, la setmana passada portava reunions i negociacions secretes amb el ministra israeliana Silvan Shalom a Amman.

En resum, l’actual escenari és:

 Els atac i crims que militars i colons israelians cometen, és part de l’estratègia israeliana d’expandir al màxim a Palestina i per a Israel, per cap motiu hi hauria un estat palestí viable i menys sobirà.

 Com sempre aquest nou crim quedaria en la més absoluta impunitat.

 Els crims són insentivados per una hipocresia i el doble estàndard internacional. Les potències econòmiques i militars, consideren a Israel com a soci estratègic i per tant compleixen el seu deure fent declaracions i condemnes, és a dir tinta sobre paper. Però mai alguna acció concreta i útil per aturar les violacions als drets humans.

 L’anunci de l’Autoritat Palestina de portar el cas del nadó cremat a tribunals internacionals, és lloable, però s’ha de recordar que aquests tribunals mai han condemnat a responsables de crims on els responsables pertanyen a potències militars. Els judicis i condemnes únicament s’han dut a terme en contra de personeros de països pobres i del tercer món. Cal recordar que per al cas del Mur de l’Apartheid, Palestina va portar el cas a la Cort de l’Haia, on l’any 1994, aquest tribunal va emetre el seu dictamen, gairebé per unanimitat, indicant que el Mur és il·legal, que ha de ser demolit i recompensar als afectats, però Israel es va burlar del dictamen i desafiant la legalitat, va continuar amb la construcció d’aquest Muro.

 Finalment, El format actual de l’Autoritat Palestina, no serveix per defensar els palestins de les agressions i els crims. L’enorme aparell de seguretat de l’Autoritat Palestina, només realitza activitats repressives en contra dels propis palestins. Al seu torn, al llarg d’aquests 20 anys d’Autoritat Palestina, només hem obtingut més colons, mes murs, mes mort, mes pobresa, més neteja ètnica, mes repressió i mes que mai una fatídica divisió i disputes internes irreconciliables entre els mateixos palestins.

La llibertat es conquereix mai de captaire, i el poble palestí té infinites reserves de lluita, convicció i resistència per conquerir la seva llibertat. Només es requereix que l’Autoritat Palestina deixi les coordinacions de seguretat amb Israel, acabar amb els negocis amb l’ocupació, acabar amb la divisió interna i que els aparells policials d’aquesta Autoritat implementin una estratègia nacional per protegir els palestins i no reprimir-los.

 

PalestinaLibre.org

 

2 agost 2015