Per Rachel Barenblat – Publicat a Al Jazeera el 03 de Novembre.
Recentment vaig anar a una conferència donada pel Jutge Richard Goldstone, que va encapçalar la comissió investigadora de les NNUU sobre el conflicte de Gaza.
La seva comissió va ser la autora de l’informe Goldstone, que ha estat rebut amb controvèrsia en alguns sectors de la comunitat Jueva.
A la conferència hi havia 150 rabins Americans i estudiants rabínics que volien escoltar en directe com s’havia fet l’informe i el què s’hi va trobar.
Hi ha una dita antiga de que quan hi ha dos Jueus junts, hi ha tres opinions. Això és especialment veritat en el tema de Israel i Palestina, en què les passions estan caldejades.
Avergonyida i frustrada
Molts Jueus van queixar-se de l’informe Goldstone des de el moment que va sortir. Deien que el procés seguit per fer-lo era tendenciós, i que per tant l’informe és irremissiblement defectuós. Però aquesta no és la única opinió de la comunitat Jueva.
Ningú no pot parlar per tota la comunitat Jueva, però jo puc parlar per mi mateixa i pels que comparteixen els meus punts de vista. Respecto la tasca de Goldstone per acabar amb l’apartheid i les seves investigacions d’abusos de drets humans a Rwanda i a l’antiga Iugoslàvia.
Veig que la seva feina amb aquesta comissió investigadora de les NNUU és tallada pel mateix patró. I sincerament estic molt trista pels abusos de poder revelats en l’informe Goldstone i la manca de voluntat d’alguns de la meva comunitat a acceptar les realitats que l’informe reflexa.
Com molts Jueus, jo vull creure que la nació que es va fundar pels de la meva tradició religiosa sigui de natural justa i honrada. Quan l’Estat deixa de complir amb aquest mandat ètic, el meu cor es trenca
Que el govern de Israel refusés a cooperar amb la comissió investigadora de Nacions Unides em frustra; que l’informe Goldstone reveli aquests abusos de poder m’avergonyeix.
Espiral d’odi
Goldstone ens va parlar de la seva percepció de que el govern Israelià va triar castigar la població de Gaza col·lectivament pels coets disparats a Ashkelon i Sderot.
Va citar la destrucció de fàbriques de farina i granges d’ous com evidència de que l’exèrcit Israelià va actuar de forma no ètica. Va argumentar que la destrucció de 5.000 cases familiars i els atacs a escoles i mesquites no poden haver estat accidentals. És difícil pels Jueus escoltar això, però és imperatiu que escoltem i ho creiem.
Al final, va expressar la seva ferma esperança de que tant Israelians i Palestins es posin a fer un procés transparent de investigació criminal per a esbrinar qui és responsable de les decisions preses per ambdues bandes
Israel té el deure d’esbrinar qui va prendre les decisions de dur a terme el càstig col.lectiu envers els Palestins; Hamas té el deure d’esbrinar qui va prendre la decisió de enviar coets als civils de Ashkelon i Sderot.
Jo uneixo la meva veu a la seva a demanar una investigació. La espiral de vessament de sang i odi seguirà a menys que ambdues bandes es prenguin seriosament la obligació de portar als responsables a la justícia.
Narrativa de victimisme
Algunes persones a més de mi, percebem que els nostres textos sagrats parlen clarament de drets humans i dignitat humana.
Ambdues bandes necessitem deixar anar els nostres passats col·lectius traumàtics per a avançar en la creació d’un canvi.
Tant Israelians com Palestins necessiten renunciar a algunes de les narracions de victimisme per a reconèixer que ambdues bandes han sofert i que ambdues bandes en són culpables. Crec que aquest reconeixement és un prerequisit necessari per a moure’s endavant i per a canviar.
Transformant el status quo
Fa uns mesos vaig assistir a una trobada per a líders religiosos novells Jueus i Musulmans.
En els passadissos, varem entrar en algunes converses serioses sobre Israel i Palestina. Vaig quedar sorpresa de com cada ú de les nostres comunitats sent que “l’altre cantó” és qui té tot el poder i també que “l’altre cantó” no té interès en un diàleg o canvi reals.
Crec que ambdós volen –i necessiten- transformar el status quo trencat i danyat; però també crec que ambdós hem de fer un “estirament” per arribar fins allà.
Penso que part de l’estirament és que les comunitats Jueves i Israelianes han d’assumir l’informe Goldstone i les seves implicacions.
Un pas cap a la pau
Aquest estirament ja s’està fent en alguns grups. L’informe ha estat defensat per Ta'anit Tzedek - Jewish Fast for Gaza i pel Shalom Center. Els Rabbis for Human Rights-North America han fet una crida formal a Israel de que investigui
Aquestes organitzacions formen part de la coalició de veus Jueves que demanen que es faci atenció a l’informe i a les seves conclusions, i demanen que es dugui a terme una investigació real i significativa tant sobre els atacs amb coets al sud de Israel com els atacs de l’exèrcit Israelià sobre Gaza
Confio que hi hagi més crides dins la comunitat Jueva que s’hi afegeixin. Confio que els líders de la comunitat Palestina demanin també que es faci una investigació similar.
L’informe Goldstone, i la seva enèrgica recomanació de que ambdues bandes facin investigacions obertes i transparents dels crims comesos, podria ser un pas vers el reconeixement del patiment de les víctimes d’ambdues bandes. Això podria ser el primer pas cap a una pau duradora. Tant de bo això succeeixi ràpidament i en els nostres dies.
Rachel Barenblat és estudiant del programa rabínic ALEPH i estudiant membre de Rabins pels Drets Humans-Amèrica del Nord ( Rabbis for Human Rights-North America) Te un blog com “The Velveteen Rabbi” des de 2003.
Traducció: M.M. de Comunitat Palestina
RSS feed Comments
