Per Gideon Levy, Haaretz – 1 de novembre, 2009
Barack Obama ha estat ocupat – oferint benediccions al Poble Jueu per “Rosh Hashanah” (Any Nou Espiritual Jueu, n.de t.) i gravant un afalagador vídeo per a
En tots els vídeos, Obama amuntega dolces lloances enganxoses sobre Israel, malgrat que s’ha passat gairebé un any intentant infructuosament que Israel fos tan amable com per a fer alguna cosa, qualsevol cosa –fins i tot només una congelació temporal en la construcció d’assentaments- per a avançar en el procés de pau.
El enviat del president per a l’Orient Mitjà, George Mitchell, també ha estat enfeinat anant i venint entre un funeral (pel soldat de
Ell va decidir adreçar-se als Israelians per vídeo, però un discurs persuasiu no persuadirà ningú per a acabar amb la ocupació. Simplement hagués hagut de dir la veritat al poble Israelià.
A cap altre país del planeta els Estats Units se li agenolla i li suplica així. En altres punts problemàtics, Amèrica adopta un to diferent. Bombardeja Afganistan, envaeix Iraq i amenaça amb sancions a Iran i Corea del Nord. A algú de Washington se li va ocórrer implorar a Saddam Hussein que es retirés del territori ocupat de Kuwait?
Però Israel, l’ocupant, el contrari tossut que segueix burlant-se de Amèrica i del món construint assentaments i abusant dels Palestins, rep un tracte diferent. Un altre massatge a l’ego nacional en un vídeo, més lloances vergonyoses en un altre.
Ara és l’hora de dir als Estats Units: Prou adulació. Si no canvieu el to, res no canviarà. Mentre Israel percebi que els Estats Units són a la seva butxaca, i que el veto automàtic de Amèrica el salvarà de condemnes i sancions, que rebrà ajut massiu incondicional, i que pot seguir fent campanyes de càstig letals sense ni una paraula de Washington, matant, destruint i empresonant sense que el policia del món digui absolutament res, seguirà fent de les seves.
Actes il·legals com la ocupació i la expansió dels assentaments i la ofensiva que poden haver causat crims de guerra com a Gaza, es mereixen una resposta diferent. Si Amèrica i el mon haguessin emès condemnes després de
És veritat que a diferència d’altres països que cerquen brega, Israel és vist com una democràcia Occidental, però Israel del 2009 es un país que l’únic llenguatge que utilitza és la força. Anwar Sadat pot haver estat l’últim líder de guanyar els nostres cors amb discursos optimistes, encesos d’esperança. Si tingués de visitar avui Israel, seria esbroncat i tret de l’escenari. El president de Síria demana pau i Israel el rebutja cruelment, els Estats Units imploren una congelació d’assentaments i Israel arrufa el nas. Això és el que passa quan no hi ha conseqüències per a la inacció de Israel.
Quan Clinton torni a Washington, hauria d’advocar per un canvi dràstic de política vers Israel. Els cors Israelians ja no es poden guanyar amb esperança, promeses d’un futur millor o amb una conversa dolça, perquè aquest ja no és el llenguatge de Israel. Perquè quelcom canviï, Israel ha de comprendre que perpetuar el status quo li farà pagar un preu dolorós.
Israel del 2009 és un país malcriat, arrogant i “condescendent” convençut de que s’ho mereix tot i que té el poder de fer quedar en ridícul a Amèrica i al món sencer. Els Estats Units han engendrat aquesta situació, que posa en perill tot l’Orient Mitjà i a Israel mateix. Per això és pel que es necessita un punt d’inflexió per l’any proper – Washington necessita dir finalment que no a Israel i a la ocupació. Un no presidencial i que no sigui ambigu.
Traducció: M.M. de Comunitat Palestina
RSS feed Comments
